El Ferrocarril a Tarragona

  El segon carrilet construït a les nostres comarques es va instal·lar entre Tortosa i La Cava. De fet el carrilet no sortia del terme municipal de Tortosa que en aquella època abastava pràcticament tot el Delta de l’Ebre.  

  La línia de la Val de Zafán volia ser la sortida natural de l'Aragó a la Mediterrània. Partia de la Puebla de Híjar i havia d'acabar a Sant Carles de la Ràpita. El projecte no es va acabar i la línia només va arribar a Tortosa i es va tancar al cap de   trenta anys.  

El popular carrilet va transportar milers de reusencs fins a les platges de Salou durant gairebé cent anys. Va ser el primer ferrocarril de via estreta de les nostres comarques.    

  L'actual estació de Reus Passeig Mata va ser construïda l'any 1968 al mateix lloc no havia estat l'estació d'MZA i dels Directes a Madrid.     

L’estació de Reus Avinguda o estació del Nord estava situada a l’actual Parc de Sant Jordi i va ser l’estació del ferrocarril que va connectar Reus amb Tarragona.     

    Durant els anys 1940 i 1950 L RENFE era una de les empreses grans de la ciutat. Són centenars les persones que hi van treballar en els mil i un oficis que feien possible la circulació dels trens.  

Ferroviaris a l'estació, a les màquines, a les vies, als tallers. Són els anys de les antigues companyies el Ferrocarril de Madrid a Zaragoza y Alicante (MZA) i la companyia de los Caminos deHierro del Norte de España (Norte).  

AGONA El traçat de la via en direcció a Barcelona va paral.lel a les platges de la ciutat. Durant molts anys la platja del Miracle va ser utilitzada com a zona de classificació per als vagons i els terrenys entre la platja i la via van acollir un petit dipòsit de locomotores.

  A mig camí entre Barcelona i Saragossa, l’estació de Móra va ser un dels centres ferroviaris més importants de l’època del vapor. Centenars de ferroviaris atenien l’estació, el dipòsit, els tallers i els diferents serveis. El Museu del Ferrocarril de Móra vol preservar tot aquest llegat històric.    

  Sant Vicenç de Calders és un nus  vital de la xarxa ferroviària del Sud de Catalunya. Allí conflueixen dues línies procedents de Barcelona -via Vilanova i via Vilafranca- i surten les línies que van a Tarragona-Tortosa, Reus-Móra i Valls-Lleida.

  Transportar mercaderies i viatgers és l’objectiu bàsic del ferrocarril. Durant molt de temps el tren va ser   el mitjà més ràpid i eficaç del transport terrestre, però la competència de la carretera va capgirar aquesta importància. Avui el transport de mercaderies per ferrocarril és insignificant.

La línia de Reus a Mora la Nova és un dels trajectes ferroviaris més difícils de construir dels ferrocarrils espanyols. I més pensant amb els precaris   mitjans constructius de l’època. Durant tot el segle XX va tenir gran importància en la connexió entre Madrid i Catalunya. Avui ha perdut gran part de les seves circulacions.  

  Valls i Vilanova havien quedat al marge de les línies ferroviàries durant les primeres dècades del ferrocarril. L’any 1883 van quedar unides per una nova línia i a més es va obrir un nou camí  per arribar a Barcelona per la costa.

A partir dels anys 1960 va començar un procès de substitució de les locomotores de vapor  per locomotores elèctriques i locomotores dièsel. Les locomotores dièsel són les encarregades de  remolcar els trens a les línies no electrificades.  

  L’arribada del ferrocarril va canviar totalment la manera de viatjar i va afavorir els moviments de la població.  Els cotxes de passatgers es van fer cada cop més grans, més còmodes i més segurs.    

L'edifici de l'estació de Tarragona té ja 150 anys.  ha estat remodelat diverses vegades tant per dins com per fora. Les antigues màquines de vapor i els vagons de fusta s'han vist substituïts per automotors elèctrics molt més nets, ràpids i capaços.

  L’actual edifici de l’estació urbana de Tarragona té aproximadament 150 anys. Va ser construït prop de la platja del Miracle per donar servei als passatgers que utilitzaven   les línies ferroviàries de Tarragona a Barcelona i València.  

  El ferrocarril de Reus a Tarragona va ser la primera línia fèrria de les nostres comarques. La raó principal per emprendre la seva construcció va ser d onar sortida als productes del Camp de Tarragona i les Terres de Lleida a través del port de Tarragona.

  La primera meitat del segle XX va ser l'època daurada de la tracció de vapor. Màquines més grans, més potents però també més eficaces van començar a recórrer  les línies ferroviàries del país. La indústria nacional va començar a fabricar-les.