Memòria ferroviària de Tarragona: MÓRA LA NOVA

A mig camí entre Barcelona i Saragossa, l’estació de Móra va ser un dels centres ferroviaris més importants de l’època del vapor. Centenars de ferroviaris atenien l’estació, el dipòsit, els tallers i els diferents serveis.

El Museu del Ferrocarril de Móra vol preservar tot aquest llegat històric.

El tren va arribar a Móra la Nova l’any 1891. La companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França (TBF) estava construint la línia del ferrocarril directe de Barcelona a Madrid. De fet, en el projecte inicial el tren passava lluny del nucli de Móra, però les gestions realitzades pel poble amb l’enginyer director de l’obra, Eduard Maristany, van fer possible que la línia passés a prop de la població. A més es va cedir una gran quantitat de terreny per a la resta d’instal·lacions necessàries. La situació de Móra a mig camí entre Barcelona i Saragossa va propiciar que Móra esdevingués una estació de primer ordre ja que possibilitava els relleus necessaris per a les locomotores de vapor.

L’any 1894 es va completar el traçat i van començar a circular trens des de Barcelona, via Reus fins a Saragossa. La fusió de la companyia TBF amb la del Ferrocarril de Madrid a Zaragoza i Alicante (MZA) que ja gestionava la línia des de Saragossa a Madrid va facilitar l'acabament de tot el trajecte.

A partir de 1898, l’estació i la línia va ser gestionada per MZA. Es van completar les instal·lacions de Móra la Nova que comptaven amb l’edifici de passatgers, un pont giratori, una gran cotxera, tallers de reparació, el feix de vies de classificació i diversos edificis i magatzems. L’any 1928 es va construir una torre per l’enclavament electromecànic que va ser el primer d’Europa del seu tipus.

Estació de Móra la Nova d'MZA. Postal editada l'any 1918.

Locomotora de vapor remolcant el Ràpid Barcelona Madrid a Móra. Francesc Ribera , setembre del 1927.

Després de la guerra tots els ferrocarrils d'ample ibèric es van nacionalitzar amb la creació de RENFE. Les locomotores de vapor van continuar el seu protagonisme fins tot i quan es va electrificar el trajecte de Reus fins a Móra. Els trens remolcats per locomotores elèctriques que procedien de Barcelona, canviaven la tracció a Móra on se les substituïa per locomotores de vapor o dièsel. Els tres tipus de tracció van conviure a Móra i s’hi van afegir dipòsits de gasoil per a les màquines dièsel. A les instal·lacions hi van arribar a treballar mil ferroviaris de les diferents especialitats de tracció, circulació, tallers i manteniment. Aquells van ser els anys més esplendorosos de l’estació.

Pont giratori per a les locomotores de vapor. Manolo Maristany any 1971.

Esquema de vies de Móra cap el 1970.

Cotxera de l'estació de Móra en el moment de l'entrada d'una locomotora de vapor. Any 1973.

Locomotora de vapor omplint els dipòsits d'aigua. Cap el 1955.

Enclavament de Móra cap el 1955. Actualment s'ha restaurat i acull la seu del Museu Ferroviari.

Control electromecànic de l'enclavament de Móra que va ser el primer d'Europa d'aquest tipus. Cap el 1955.

Amb la desaparició de la tracció de vapor, es van tancar els tallers de reparació de les locomotores. L’any 1980 es va completar l’electrificació fins a Saragossa i des d'aleshores es va accelerar la decadència de les instal·lacions que ja no eren necessàries per al funcionament de la línia.

Locomotora de vapor 240 F al pont giratori del dipòsit de màquines. Any 1968.

Locomotora dièsel 340 4029 i locomotora de vapor 241 F 2233 Bonita al dipòsit. Any 1968.

Canvi de locomotora elèctrica a dièsel a Móra del ràpid de Madrid. Enric Vives cap el 1980.

Automotor dièsel TER a Móra cap el 1970.

La construcció de la línia d’alta velocitat Madrid-Barcelona els anys 2000, va desviar progressivament les circulacions de llarga distància que encara circulaven per l’estació. Actualment, la línia de Reus a Móra es recorreguda pels regionals que van a Saragossa i Barcelona i també per un bon nombre de trens de mercaderies de tot tipus.

Bona part de les antigues instal·lacions han estat recuperades com a dependències del Museu del Ferrocarril de Móra la Nova. La torre de l’enclavament ha preservat tot el mecanisme electromecànic i és l’espai d’acollida del museu. S’ha recuperat el pont giratori amb una nova placa procedent de Granada i s’ha construït una nova cotxera per acollir la restauració de locomotores i vagons. Hi ha el projecte de posar en marxa un tren turístic que vagi des de la Costa Daurada fins a Casp.