El Ferrocarril a Tarragona

  Les locomotores de vapor van ser les grans protagonistes de l'expansió del ferrocarril durant la segona meitat del segle XIX.   Les diferents companyies van adquirir   una gran varietat   de màquines de tipus i orígens diferents.  

  L’any 1865, enllaçaven a Tarragona dues línies ferroviàries: la de València i la de Barcelona. En pocs anys un tren podria circular des del sud de València fins a la frontera francesa. Un avenç importantíssim per aquella època.  

L'any 1865 la companyia dels Ferrocarriles d'Almansa a València y Tarragona havia acabat de construir la via fèrrea des de València fins a Ulldecona i des de Tarragona fins a Amposta. Per acabar la línia només faltava realitzar el pas sobre el riu Ebre que uniria els dos trams ferroviaris.

  L’any 1956 es va inaugurar l’electrificació del trajecte Barcelona-Tarragona i l’any següent el Tarragona-Reus. Des d’aleshores la tracció elèctrica, locomotores i automotors, va desplaçar les velles màquines de vapor.    

    Va ser la primera línia ferroviària que unia Barcelona amb Tarragona on s'unia amb la via que venia de València.  L'any 1865, el Corredor del Mediterrani  començava  a fer-se realitat.    

     Cada dia més de deu mil persones de les comarques  tarragonines   agafen els trens de rodalies per desplaçar-se  d’unes localitats a les altres i, sobretot, per anar a    Barcelona.   Des de fa més de cinquanta anys, els automotors elèctrics  són els responsables d’aquests serveis.         

  Les instal·lacions del ferrocarril a Tarragona comptaven amb un gran dipòsit de maquines, tallers de reparació i estació de mercaderies a la zona d’Entrevies.    Malauradament, de moltes d’aquestes instal·lacions no se’n conserva cap més vestigi que les imatges que aquí s’exposen.