L’any 1865, enllaçaven a Tarragona dues línies ferroviàries: la de València i la de Barcelona. En pocs anys un tren podria circular des del sud de València fins a la frontera francesa. Un avenç importantíssim per aquella època.
FERROCARRIL DE VALÈNCIA A XÀTIVA I ALMANSA
Les dècades de 1840 i 1850 van ser anys d’un gran moviment, sovint força especulatiu, per aconseguir concessions per a la construcció de nous ferrocarrils. Barcelona i Madrid, ja havien creat les primeres línies de caràcter local, però ben aviat es començaren a projectar línies de gran recorregut. En aquest context destaquen personatges com José Campos Pérez, valencià, financer, coneixedor del món dels negocis de València i Barcelona i ben relacionat amb els estaments polítics de l’època, de fet durant molts anys va viure a Madrid.
José Campos va ser el promotor de la companyia del Ferrocarril de Játiva al Grao de València que travessava tota l’horta valenciana i que arribà a Xativa l’any 1854. La prolongació d’aquesta línia fins a Almansa el 1959 significava l’enllaç amb la línia que venia de Madrid i que s’acabava a Alacant feta per la companyia Madrid-Zaragoza-Alicante MZA.
 |
| Primera estació a València del ferrocarril de Xàtiva, situada precisament al carrer de Xàtiva. Es poden veure diferents vagons de passatgers i de mercaderies. |
 | ||
| Estació de Xativa construïda l'any 1854. Va tenir una vida efímera ja que ben aviat es va construir una nova estació més adaptada a la prolongació de la línia fins Almansa. L'edifici va ser utilitzat com a hospital per a malalts de l'epidèmia del còlera de l'any 1885. |
 |
| Cotxe de passatgers amb balconet de 2a de la companyia Almansa-València-Tarragona que també podia circular per la línia Tarragona-Barcelona-França. Construït per l'empresa Girona de Barcelona l'any 1891 |
FERROCARRIL ALMANSA-VALÈNCIA-TARRAGONA
Realitzada la unió amb Madrid, la companyia d’en José Campos va iniciar la unió amb Barcelona. Arribar a Tarragona significava enllaçar amb la línia que s’estava construint cap a Barcelona i França. Es va r crear una nova companyia del Ferrocarril de Almansa a València y Tarragona, AVT, que va comptar amb diferents inversors valencians i catalans
El nou trajecte era força llarg, més de 250 km, i es començà a l’hora des dels dos extrems. Així des de València , la línia que arribava a Sagunt i a Castelló de la Plana l’any 1862 i el 1865 va arribar a Ulldecona. Des de l’altre extrem, el tram Tarragona-Amposta s’acabava el mateix 1865, però quedava un obstacle força important: el pas del riu Ebre que trigaria encara tres anys en realitzar-se.
 |
| Grup de ferroviaris de l'estació de València davant de la locomotora de vapor amb rodatge 030 d'AVT n 46 que després va ser Norte 1706. Construïda per l'empresa Cali el 1863. |
 |
| Exterior de l'antiga estació de Castelló de la Plana quan ja pertanyia a Norte. Anys 1920 |
 |
| Estació de Vinaròs construïda l'any 1865.Actualment continua funcionant amb alguna remodelació. La foto és dels any 1910 |
Els serveis ferroviaris funcionaven ja en els trajectes acabats i el pas de l’Ebre es va solucionar provisionalment amb un servei de diligències des d’Ulldecona a Amposta. Quan les vies van arribar a Tortosa els viatgers arribaven a un costat del riu i es travessava el pont de barques a peu fins que es va acabar el pont sobre el riu.
MÉS INFORMACIÓ SOBRE EL PONT DE TORTOSA
 |
| L'obra de fàbrica més important de la línia València-Tarragona: el pont sobre el riu Ebre a Tortosa. Foto presa els anys 1920 |
 |
| Estació de Salou construïda l'any 1865. Des de la inauguració de la variant de Vandellòs, l'estació ha quedat en desús i ja no circulen trens per la vila. La foto és dels anys 1910 |
 |
| A
Tarragona la línia procedent de València enllaçava amb la línia que
anava fins a Barcelona i França. Les dues companyies compartien l'estació
de la platja del Miracle prop del port. La foto és dels anys 1920 |
CAMINOS DE HIERRO DEL NORTE
L’empresa de José Campos va seguir ampliant les línies a travé de la compra de dos ferrocarrils de via estreta: Carcaixent-Dènia i Carcaxent –Gandia i va començar a construir una tercera línia Xàtiva-Alcoi.
 |
| Càrrega dels vagons de tren amb caixes de taronges a Carcaixent. Anys 1890 |
L’any 1891, la’AVT va ser absorbida per l’empresa Caminos de Hierro del Norte de España que va integrar tota la infraestructura, material i personal en la seva xarxa. En aquell moment, Norte era una de les companyies ferroviàries més grans d’Espanya, junt amb MZA amb qui competia en línies i influència a Catalunya i al País Valencià.
 |
| Edifici imponent de la nova estació construït entre 1906 i 1917 per la companyia Norte a València |
 |
| L'obra de l'estació de València es va completar amb la construcció d'una gran marquesina que acollia els trens de rodalies i de llarga distància de Norte. Anys 1930 |
Horaris de Norte per a la línia Tarragona-València de l'any 1902:
|
|
Exprés 1a-2a |
Correo 1a-2a-3a- |
Mixto 1a-2a-3a- |
Mercant 2a-3a |
Mercant 2a-3a |
|
Tarragona |
11,16 |
23,10 |
--- |
15,00 |
2,36 |
|
Tortosa |
13,23 |
2,04 |
--- |
20,47 |
8,52 |
|
Castelló |
16,37 |
6.00 |
9,45 |
--- |
17,27 |
|
València |
18,40 |
8,25 |
12,45 |
--- |
--- |
El tren més ràpid entre Tarragona i València trigava més de set hores. Entre Tarragona i Tortosa una mica més de dues hores.
RENFE
A l’acabar la guerra civil el govern franquista va unificar totes les companyies d’ample ibèric en la Red Nacional de Ferrocarriles Españoles (RENFE).
En aquests anys , la línia de València a Tarragona és recorreguda per una gran quantitats de trens de mitja i llarga distància que unien Andalusia, Múrcia i València amb Barcelona. Durant els anys 50 i 60, milers de persones provinents d’Andalusia van utilitzar els trens per marxar cap el Nord, cap a Catalunya i països d ‘Europa, de vegades de forma temporal , d’altres definitivament.
Aquest anys, augmentà enormement el transit de mercaderies i productes agrícoles. La línia va ser, i encara ho és, transitada per milers de trens tarongers amb destinació als països d’Europa que havien de transbordar la càrrega a Port-Bou per culpa del diferent ’ample de via.
 |
| Tren de passatgers prop de la població de Benicàssim. Anys 1950 |
 |
| Tren de passatgers remolcat per una locomotora de vapor 462 0406 Garrat sortint de València en direcció Tarragona. Any 1962 |
L’any 1972, tot el recorregut de la línia estava electrificat. A finals dels anys 1990 s’havia desdoblat tot el trajecte, excepte el tram Vandellós-Tarragona de 64 km que no es va desdoblar fins l’any 2020 amb la posada en marxa del desviament de la via cap a l’interior.
 |
| Locomotora elèctrica 276 remolcant l'exprés València Barcelona. Any 1966 |
EL CORREDOR DEL MEDITERRANI
El trajecte València-Tarragona-Barcelona ha arrossegat sempre el handicap de no ser un trajecte radial amb orígen a Madrid. Aquest fet ha penalitzat contínuament les noves inversions tot i ser una línia amb una gran densitat de tràfic tant de passatgers com de mercaderies.
La posada en funcionament del trens Euromed i l’ús de composicions Talgo en varies relacions des de Barcelona cap el sud podien suposar una certa millora que s’ha vist frenada per la situació de la infraestructura que no permet circulacions superior als 160 km/h en molts dels trams.
 |
| Tren d'alta velocitat 101 Euromed Barcelona Alacant. Aquest trens han deixat de circular per la línia de la costa i van per la nova variant de l'interior. Foto A. Pàmies presa l'any 2009. |
 |
| Estació de Sagunt amb un 447 del servei de rodalies C6 de València amb 11 circulacions diàries en cada sentit. Any 2015 |
 |
| Estació de Tortosa amb dos 448 de la R16 amb 13 circulacions diàries en cada sentit. Foto Bernat Borràs any 2006 |
Quan entri en funcionament, el Corredor Mediterrani ha de permetre la circulació de trens des de la frontera francesa fins a Andalusia en ample internacional. El corredor representarà una millora important per la línia, però el nivell d’execució del projecte és molt baix. En el trajecte de la línia Tarragona-València tan sols s’ha instal·lat un tercer carril en el tram València Castelló que té com a principal utilitat l’arribada de trens AVE procedents de Madrid a la capital de la Plana. Això sí a velocitat reduïda.
 | |
| Interior de la nova estació de Castelló construïda quan es va realitzar el soterrament de la via pel centre de la ciutat. Foto A. Gimeno any 2009 | |
 |
| Tercer fil instal.lat en el tram València Castelló. Hi poden circular trens en ample internacional però amb limitació de velocitat. Any 2020 |
 | |
| Estació de l'Aldea on tenen parada algunes de les curculacions de llarga distància: Euromed i Talgos amb destinació València, Alacant i Múrcia. Foto Bernat Borràs any 2014 |
 |
| Refugi de l'estació de Cambrils. L'entrada en servei de la variant de Vandellòs-Perafort ha allunyat l'estació del centre de Cambrils i ha deixat Salou sense servei ferroviari. Foto Bernat Borràs 2020 |
 |
| Unitat 447 de la línia R16 Barcelona-Tortosa procedent de Tarragona, entrant a la variant de Vandellòs. Foto Bernat Borràs any 2020 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada