Les diferents companyies van adquirir una gran varietat de màquines de tipus i orígens diferents.
Aquelles locomotores van demostrar la seva eficàcia, fiabilitat i, sobretot, resistència. Moltes d’elles construïdes en la segona meitat del segle XIX van seguir funcionant fins a la desaparició del vapor allà pels anys 1970, més de cent anys en actiu.
Les hem dividit en tres grans grups en funció de la seva procedència o línia original: les línies cap a Barcelona, la línia Tarragona-Lleida, i les línies cap a Tortosa i València.
LÍNIA DE TARRAGONA A BARCELONA I FRANÇA
Els diferents trams d’aquesta línea van ser construïts per les companyies que des de Barcelona estenien el ferrocarril fins a Mataró (1848), Granollers (1854) , Martorell (1861), Girona (1862) i Tarragona (1865). Posteriorment es van afegir dos nous trajectes ja construïts Valls-Vilanova-Barcelona i el Directe a Madrid passant per Roda, Reus, Caspe (1887).
Aquesta diversitat de companyies va comportar una gran varietat de locomotores que s’anaven integrant en la empresa Ferrocarriles de Tarragona a Barcelona y Frància (TBF). La majoria són màquines britàniques, destaca l’empresa escocesa Sharp & Stewart, si bé també n’hi ha d’altres procedències. El parc mòbil, locomotores i vagons, de la Valls-Vilanova-Barcelona procedia de l’americana Rogers Locomotives.
A finals de segle la companyia TBF es va fusionar amb el Ferrocarril de Madrid a Zaragoza y Alicante (MZA) tot i que la xarxa catalana va conservar una certa autonomia de gestió fins ben entrat el segle XX.
 |
| Locomotora de vapor MZA 198, ex TBF 109 a Barcelona. Foto Cuyàs 1922 |
LA MATARÓ
La locomotora Mataró va ser la primera que va fer el trajecte de Barcelona a Mataró. La sèrie de quatre màquines va ser fabricada a Anglaterra per l’empresa Jones&Poots amb un rodatge 1-1-1. Va estar en servei fins l’any 1877 quan va estar exposada a l’Exposició Catalana de Barcelona. Després va estar encara uns anys activa als tallers de la companyia TBF fins que va ser desballestada.
 |
| Locomotora 111 de la línia Barcelona-Mataró, el primer tren d'Espanya. Any 1848 |
L’any 1947, amb motiu del centenari del ferrocarril Barcelona-Mataró, es va construir una rèplica a l’empresa barcelonina la Maquinista Terrestre i Marítima. La màquina encara està en funcionament i participa sovint en actes commemoratius remolcant una reproducció dels vagons de l’època. Està dipositada al Museu del Ferrocarril de Vilanova.
 |
| Tren del 125 Aniversari del ferrocarril Reus Tarragona. Reproducció de la locomotora de vapor i el vagons del tren Barcelona-Mataró. Any 1981 |
LA MARTORELL
Va ser construïda per Sharp & Stewart en una petita sèrie de quatre unitats. Va ser adquirida per al ferrocarril Barcelona-Martorell que després va ser Tarragona-Martorell-Barcelona . Va passar més tard al TBF i finalment es va integrar al parc de la MZA. D’origeni no tenia cap protecció per als maquinistes, fet habitual en moltes locomotores de l’època,
El 1913, va ser transformada en màquina tènder amb dos dipòsits d’aigua laterals fins que els anys 1920 va deixar el servei. Uns anys més tard va ser restaurada per a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929.
Actualment està al Museu del Ferrocarril de Vilanova conservada com la locomotora més antiga d’Espanya amb la numeració Renfe 120 2112.
|
Any de construcció |
Rodatge |
Pes en servei |
Potència |
Llargada amb ténder |
Unitats |
|
1853 |
1-2-0 |
- |
630 CV |
- |
4 |
 |
| Locomotora de vapor "Martorell" ex Ferrocarril Barcelona-Martorell i MZA als tallers del Clot ja restaurada. Porta els dipòsits laterals afegits com a locomotora tènder. Any 1945 |
TRENS DE PASSATGERS
TBF va encarregar a Sharp & Stewart dos lots de locomotores: unes 1-2-0 per a trens de passatgers i unes 0-2-1 per a trens de mercaderies. El rodatge 1-2-0 i un diàmetre de rodes força gran (1,67m) era el més apropiat per a desenvolupar gran velocitat en detriment de la potència que no necessitaven els trens de passatgers.
Van passar a MZA amb la numeració 176-181. L’any 1901 van ser transformades en locomotores tènder afegint dos dipòsits laterals d’aigua i es van dedicar a remolcar trens de rodalies de la zona de Barcelona. Més tard, Renfe les va numerar com a 120 0201-4 i les va destinar al centre d’Espanya.
Una d’elles ha estat preservada al Museu del Ferrocarril de Madrid
|
Any de construcció |
Rodatge |
Pes en servei |
Potència |
Llargada amb ténder |
Unitats |
|
1877-1878 |
1-2-0 |
41.500 kg |
464 CV |
8,42 (sense tènder) |
6 |
 |
| Locomotora de vapor 1-2-0 de MZA, ex TBF a Barcelona en la forma original. Anys 1900 |
 |
| Locomotora de vapor Renfe 120 0201, ex MZA, ex TBF convertida en locomotora-tènder amb els dipòsits laterals d'aigua preservada al Museu del Ferrocarril de Madrid |
TRENS DE MERCADERIES
La TBF Tarragona-Barcelona-França va adquirir aquestes màquines per a remolcar trens de mercaderies tot i que finalment van ser utilitzades també per a trens de passatgers. Moltes d’elles es van integrar a la flota de la companyia MZA, on van seguir treballant a la Red catalana, i encara algunes van seguir funcionant com a locomotores de RENFE 021 2012.
Les dues darreres supervivents van ser desballestades a finals dels anys 1950.
|
Any de construcció |
Rodatge |
Pes en servei |
Potència |
Llargada amb ténder |
Unitats |
|
1879 |
0-2-1 |
29.100 kg |
464 CV |
13,21 m |
12 |
 |
| Locomotora de vapor MZA 193 al dipòsit del Clot de Barcelona. Any 1905 |
QUATRE EIXOS DE SHARP
Després de la fusió de les dues companyies Tarragona-Barcelona i Barcelona-França la nova companyia va encarregar noves locomotores més potents a Sharp & Stewart. Al passar a MZA, les locomotores es van quedar al dipòsit de Vilanova per prestar servei a la Red catalana de MZA. A Renfe, números 040 2011-23, van seguir treballant i finalment als anys 1960 van fer cap al dipòsit de Tarragona.
Una de les unitats ha estat preservada al Museu del Ferrocarril de Vilanova
Any de construcció
|
|
Rodatge |
Pes en servei |
Potència |
Llargada amb ténder |
Unitats |
|
1878-1880 |
0-4-0 |
47.688 kg |
835 CV |
15,17 m |
14 |
 |
| Locomotora de vapor 040 2019, ex MZA i TBF a l'estació de Tarragona. Foto F. Collins 1964 |
LES CAROLINES
Les “Carolines” eren màquines construïdes als EUA per Rogers Locomotive amb dues grans rodes motrius i un disseny del frontal molt americà. Originàriament van circular per la línia Valls-Vilanova-Barcelona on remolcaven nous cotxers de passatgers amb boggies també americans. Tot el material es va integrar a la Tarragona-Barcelona-França
Amb la integració de la companyia TBF a MZA, les locomotores van passar a formar part del parc de la nova companyia amb el números 33 a 38 i van circular per totes les vies de la Red Catalana de MZA. L’any 1941, els cotxes de passatgers es van integrar a Renfe però les locomotores havien estat desballestades molt abans.
|
Any de construcció |
Rodatge |
Pes en servei |
Potència |
Llargada amb ténder |
Unitats |
|
1883 |
2-2-0 |
28.000 kg |
- |
- |
- |
 |
| Locomotora de vapor "Carolina" i vagons amb boggies MZA, ex VVB a Blanes. Any 1898 |
MÉS ESCOCESES DE SHARP
Construïdes per l’escocesa Sharp & Stewart, aquestes màquines estaven basades en les locomotores 120 de la mateixa empresa rebudes l’any 1877, però tenien més potència. Amb la fusió de TBF i MZA, van passar a la Red catalana de MZA. Aquestes màquines van remolcar els expressos de MZA fins a la frontera francesa i en el trajecte de Barcelona a Madrid.
Més tard, la majoria van ser traslladades a Andalusia i Madrid i es van integrar a Renfe 120 2101-2111.
|
Any de construcció |
Rodatge |
Pes en servei |
Potència |
Llargada amb ténder |
Unitats |
|
1891 |
1-2-0 |
|
630 CV |
|
16 |
 |
| Locomotora de vapor MZA 162, ex TBF remolcant un tren de passatgers. Anys 1900 |
DE LLEIDA A REUS I TARRAGONA
La Compañia del Ferrocarril de Lerida a Reus y Tarragona era una companyia petita, amb pocs recursos que va adquirir el material mòbil en diferents empreses angleses, franceses i alemanyes d’origen ben divers.
La línia es va començar el 1856 amb el tram Reus-Tarragona que després es va continuar fins a Montblanc (1863) i Lleida (1879). El trajecte fins a Lleida tenia força dificultats orogràfiques per la qual cosa les locomotores havien de tenir força potència.
La Compañia del Ferrocarril de Lerida a Reus y Tarragona (LRT) va comprar les primeres locomotores de dos eixos a l’empresa escocesa Sharp & Stewart i a l’alemanya Grafenestaden. Les de tres eixos foren adquirides a diferents constructors.
L’any 1884, la línia va ser absorbida per la companyia Caminos de Hierro del Norte.
 |
| Les primeres locomotores del Reus-Tarragona van ser fabricades per Sharp & Stewart. La màquina de la fotografia, originària del Barcelona-Martorell és contemporània i molt similar. Tallers del Clot 1930 |
MÀQUINES PER A USA
Curiosa història d’una sèrie de màquines construïdes a Alemanya a la factoria Koechlin per a una companyia americana que va fer fallida. Van ser adquirides per dues companyies catalanes, Tarragona-Barcelona-França i la Lleida-Reus-Tarragona, i la Compañia del Noroeste.
Després de les fusions i absorcions de companyies una part de les locomotores van passar a Norte i l’altra a MZA, i l’any 1941 totes van anar a parar a Renfe amb la numeració 030 2108-12.
En total, van estar en servei durant gairebé setanta anys i van ser desballestades els anys 1950, excepte una d’elles, segurament la del Noroeste, que es va preservar i es pot veure al Museu del Ferrocarril de Vilanova.
.
|
Any de construcció |
Rodatge |
Pes en servei |
Potència |
Llargada amb ténder |
Unitats |
|
1881-1882 |
0-3-0 |
39.800 kg |
499 CV |
14,83 m |
9 |
 |
| Locomotora de vapor "Juneda" del Lleida-Tarragona. Any 1907 |
 |
| Locomotora de vapor de la sèrie preservada al Museu del Ferrocarril de Vilanova |
LES RUSSES
Màquines tres eixos motors amb una altra curiosa història. Van ser construïdes a Alemanya per Linden-Hannover destinades a Rússia, en principi, però van ser comprades pel ferrocarril Lleida-Reus-Tarragona. L’amplada de via russa era una mica inferior a l’amplada ibèrica, la qual cosa facilitava l’adaptació. Posteriorment van passar a Norte amb la numeració 1737-41 i algunes a Renfe amb la numeració 030 2372-6.
|
Any de construcció |
Rodatge |
Pes en servei |
Potència |
Llargada amb ténder |
Unitats |
|
1882-1888 |
0-3-0 |
38.000 kg |
505 CV |
15,21 m |
8 |
 |
| Locomotora de vapor del Lleida Reus n.20, integrada a Norte. Anys 1900 |
A TORTOSA I VALÈNCIA
La línia d’Almansa a València i Tarragona (AVT), es va iniciar amb el ferrocarril del Grao de València a Xàtiva i es van estendre fins a Almansa per enllaçar amb el ferrocarril de Madrid a Alacant i des de València fins a Tarragona.
El recorregut d’aquestes línies té poques dificultats , excepte el tram d’Almansa, per la qual cosa les locomotores no havien de superar gaires dificultats i no necessitaven gran potència.
Les locomotores foren adquirides a diferents empreses, principalment a l’escocesa Sharp & Stewart i a la francesa Societé Cail.
L’any 1891, en el moment de la fusió amb la companyia Caminos de Hierro del Norte, el parc de locomotores disposava de cinquanta-cinc màquines de dos eixos (1-2-0, 0-2-1) i quaranta-dues de tres o quatre eixos (0-3-0, 0-4-0).
 |
| Línia de València: tren de rodalies de València a Sagunt. La foto és molt posterior 1961. |
LES FRANCESES DE CAIL
Lot important de locomotores construïdes per la Societé Cail and Cia per als ferrocarrils d’Almansa a València i Tarragona degut a l’ampliació de les línia fins a Tarragona.
Després van passar a la companyia Caminos de Hierro del Norte on va seguir treballant fins a principis del segle XX quan van ser progressivament desballestades. Cap d’elles va arribar a Renfe .
|
Any de construcció |
Rodatge |
Pes en servei |
Potència |
Llargada amb ténder |
Unitats |
|
1863-1865 |
0-2-1 |
31.800 kg |
447 CV |
- |
29 |
 |
| Locomotora 021 fabricada per Cail. La màquina ja estava a Norte n 328. |
LES 1700 DE NORTE
El trajecte de València a Almansa tenia fortes pendents així que la companyia Almansa-València-Tarragona va encarregar una sèrie de sis locomotores a Sharp & Stewart. Al passar a Norte van formar part de la sèrie 1700 i les van dedicar preferentment a remolcar trens de mercaderies.
A Renfe van ser numerades com 030 2223-30 i van seguir treballant a València. Van ser desballestades els anys 1960.
Any de construcció
|
|
Rodatge |
Pes en servei |
Potència |
Llargada amb ténder |
Unitats |
|
1891 |
0-3-0 |
38.400 kg |
659 CV |
15,08 m |
6 |
 |
| La locomotora 0-3-0 a Sagunt. Ja estava a RENFE any 1960 |
QUATRE EIXOS
L’augment de la tara dels trens de passatgers i mercaderies va obligar a la companyia a posar en servei màquines més potents. Es va escollir una màquina alemanya construïda per Hartmann. Els ferroviaris les coneixen amb el renom de “verracos” pel fort soroll del fre de la màquina. En principi es va utilitzar en el trajecte València Almansa.
Van passar totes a Norte i després a Renfe amb la numeració 040 2162-77.
Se n’ha restaurat una als tallers de l’ARMF de Lleida
|
Any de construcció |
Rodatge |
Pes en servei |
Potència |
Llargada amb ténder |
Unitats |
|
1881-1890 |
0-4-0 |
50.000 kg |
675 CV |
15,80 m |
6 |
 |
| Locomotora de vapor 040 a l'època Norte a l'estació de València |
ALTRES PROCEDÈNCIES
A l’acabar el segle la majoria dels ferrocarrils d’ample de via ibèric estaven gestionats per dues companyies MZA i Norte que després serien unificades en la Red Nacional de Ferrocarriles Españoles RENFE. La direcció de aquestes empreses va traslladar màquines per tot el territori espanyol segons les necessitats del servei.
Això va portar a les nostres comarques màquines construïdes al segle XIX procedents d’altres antigues línies, sobretot de Norte.
TALLER DE SANT ANDREU
Sèrie de màquines adquirides a Sharp & Stewart per la companyia dels ferrocarril de Saragossa a Pamplona que després es van integrar a la de los Caminos de Hierro del Norte.
L’any 1910, algunes d’elles van ser reformades als tallers de Sant Andreu i van ser destinades a les obres del tren de Tortosa a la Puebla de Hijar. Quan es va tancar la línia de la Puebla les locomotores supervivents es van destinar a Mòra la Nova amb la numeració de Renfe 021 2006.
|
Any de construcció |
Rodatge |
Pes en servei |
Potència |
Llargada amb ténder |
Unitats |
|
1860-1864 |
0-2-1 |
31.800 kg |
384 CV |
13,81 m |
10 |
 |
| Locomotora reformada als tallers de Sant Andreu al dipòsit de Móra l'any 1957 |
AL DIPÒSIT DE TARRAGONA
Màquines construïdes per diferents empreses, la belga Cockeril, l’escocesa Sharp & Stewart i la francesa Gouin per a la companyia Zaragoza-Barcelona-Pamplona.
Quan la companyia va ser absorbida per Norte les màquines van continuar circulant per la línia i quan posteriorment van passar a Renfe, amb la numeració 030 2094, la majoria es van quedar a Catalunya, als dipòsits de Tarragona, Vilanova i Lleida.
Es van desballestar totes entre 1956 i 1962 amb cent anys de servei.
Any de construcció
|
|
Rodatge |
Pes en servei |
Potència |
Llargada amb ténder |
Unitats |
|
1860-1861 |
0-3-0 |
29.080 kg |
451 CV |
13,92 m |
30 |
 |
| La locomotora 0-3-0 va passar els darrers anys remolcant la "Tirada", el tren obrer de Tarragona. Anys 1960 |
LA TARRACO
La companyia Norte va adquirir aquestes locomotores tènder a la francesa Creusot. Tenia la numeració de Norte 602 i el nom de “El Tera”, riu del Nord de la península.
A principis de segle, la companyia va destinar aquesta màquina a Tarragona per a fer treballs dins del port on va seguir fins a la integració a Renfe amb el número 030 0204. A partir de 1965 va remolcar el tren obrer “La Tirada” i va rebre el nom de “Tarraco”.
El 1975 va deixar de funcionar però se la va preservar per al Museu del Ferrocarril de Vilanova. Actualment està exposada a l’entrada del port de Tarragona.
|
Any de construcció |
Rodatge |
Pes en servei |
Potència |
Llargada amb ténder |
Unitats |
|
1867 |
0-3-0 |
24.669 kg |
262 CV |
7,40m (no té tender) |
5 |
 |
| La Tarraco remolcant la "Tirada" a l'estació de Tarragona. Anys 1960 |
Més informació sobre la Tarraco
Continua a :
BIBLIOGRAFIA I WEBS
Breve historia de la tracción de vapor en MZA. Pere Comes. Trensin.com 2011
Breve historia de la tracción de vapor en Norte. Pere Comes i Albert Puig. Trensin.com 2010
Renfe Parque motor. Volum I
Renfe Parque motor. Volum II
AVT: Historia de los 150 años de los ferrocarriles en Valencia. Revista. A todo vapor. Juny 2005
Trenes i tiempos.blogspot
Ferropedia.es
Associació de reconstrucció de material ferroviari. ARMF.net
Spanishrailways.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada