dissabte, 14 de desembre del 2019

LOCOMOTORA TARRACO

Des de l’any 2009,  l’entrada al barri del Serrallo pel Moll de Costa està presidida per una petita i antiga locomotora amb un nom molt tarragoní: TARRACO.
 
 
 
 
 
 

La Tarraco en el seu emplaçament actual a l'entrada del port de Tarragona


 
Des de l’any 2009,  l’entrada al barri del Serrallo pel Moll de Costa està presidida per una petita i antiga locomotora amb un nom molt tarragoní: TARRACO. A més de les seves reduïdes dimensions crida l’atenció pel seu color verd, poc habitual en les màquines de vapor.
 
La seva història va començar fa més de cent cinquanta anys. Aquesta locomotora formava part d’una comanda de cinc màquines que la Compañia de los Ferrocarriles del Norte de España va fer l’any 1867 a l’empresa francesa Schneider et Cie situada a Le Creusot . Aquesta empresa metalúrgica es dedicava bàsicament a la producció de material militar: canons, tancs i inclús submarins. 
Una locomotora de la mateixa sèrie al dipòsit de Sant Andreu-Barcelona. Any 1966

 
 Les cinc locomotores de la sèrie portaven nom de riu: El Tera –la nostra va rebre el nom d’aquest afluent de l’Esla que discorre per la província de Zamora–,les altres foren batejades com  Águeda, Cua, Selmo i Burbia. La sèrie  va rebre la numeració del 601 al 605, la màquina Tera tenia  el 602 de Norte.
Des del primer moment, aquestes màquines de poca potència van ser destinades a fer maniobres en les grans estacions de les línies de la companyia. Els trens de passatgers i mercaderies de la companyia usaven màquines més potents de vuit-cents o mil CV en lloc del 260 CV de la sèrie 600.

Una altra locomotora de la sèrie al port de València. Anys 1950
 
Una de les poques actuacions de la màquina en les línies regulars de Norte es va produir  l’any 1888. La 602 i dues màquines més van ser destinades a arrossegar trens en una via provisional construïda mentre es realitzava la reparació del pont de Matarredonda, de la línia Leon-Gijon. Les 600 van ser triades per la seva ductilitat ja que eren capaces de circular en tombs de radis inferiors al 100 metres i  també pel seu poc pes, però  Degut a la poca potència que tenien, havien de treballar en doble tracció.
A finals del segle XIX la companyia Norte va absorbir dues línies mediterrànies: Lleida-Reus-Tarragona i Almansa-València-Tarragona. Llavors la 602 va ser rebatejada com a 1602 i va ser destinada a Tarragona on realitzava maniobres dins del port junt amb la Burbia. Les altres tres locomotores de la sèrie van ser destinades al Port de València on van seguir treballant fins l’any 1962.
L’any 1941, govern del General Franco va nacionalitzar tots els ferrocarrils d’ample ibèric i va agrupar totes les infraestructures, material i personal en una única empresa,  la Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles, RENFE. La locomotora va rebre el nom de Locomotora-ténder 030-0204 de RENFE i va seguir coma màquina de maniobres a Tarragona. 


La Tarraco remolcant el tren obrer La Tirada els anys 1960
 
Després de molts anys removent vagons al port, l’any 1956, va ser rebatejada amb el nom de TARRACO, possiblement dins dels actes de celebració del centenari del primer tren Tarragona-Reus. En aquesta època va ser repintada amb el color verd fosc que s’ha reproduït actualment.
L’any 1965, quan la maquina tenia ja cent anys,  va deixar els treballs de maniobres tot i que va seguir funcionant com a locomotora de “La Tirada”, que era el petit  tren que transportava els ferroviaris des de l’estació als tallers i dipòsit de màquines situat a Entrevies. Finalment l’any 1975 es va apagar el seu foc definitivament.

Però la vida de la nostra  màquina va continuar i, a diferència de moltes de les seves germanes de vapor, no va ser desballestada. Va ser instal·lada en un pedestal davant de la barcelonina estació de Sants. La manca de manteniment va degradar enormement la locomotora que deu anys més tard  va ser traslladada al Museu del Ferrocarril de Vilanova.
Va tornar a Tarragona gràcies a les gestions realitzades per l’Associació Cultural Ferroviària i l’Ajuntament de Tarragona. Finalment, després d’un temps al pati de l’Associació,  la màquina va ser emplaçada al lloc actual on es realitzen treballs de manteniment amb la col·laboració del Port de Tarragona.
La TARRACO és una de les poques supervivents de les centenars de locomotores de vapor que durant més de cent anys van transportar passatgers i mercaderies per les vies de les nostres comarques.

Característiques 


Cilindre; Distribució plana Stephenson, diàmetre 350mm, recorregut de l’èbol 440mm
Caldera: Timbre 8kg. Kg/ cm quadra, diametre 1200 mm
Tubs_ diàmetre 50 mm, nombre 116
Rodatge:  0-3-0, ample ibèric, diàmetre de rodes 1’90m
Dimensions: llargada 7’40 m; alçada 4’40 m; amplada 2’50 m
Capacitat: aigua, 3 m cúbics; Carbó, 1000 kg.
Pes:  24.669 kg
Potència: 262 CV
Esforç de tracció: 2.803 kg
Llum de petroli

            Modificacions:

De fàbrica les locomotores tenien la plataforma de conducció descoberta, si bé la Compañia Norte de seguida les va cobrir amb un sostre de planxa metàl·lica sostingut per barres de ferro. Posteriorment es va cobrir la plataforma amb una marquesina tancada per davant i els laterals tal com s’ha conservat la Tarraco.
A fi d’augmentar-ne l’autonomia, se les  va equipar amb dues carboneres situades demunt dels dipòsits laterals tal i com es pot apreciar en algunes fotografies.
A passar al parc de Renfe la Tarraco va ser equipada amb el fre de buit.


Video: Prototip de la Locomotora Tarraco escala H0 d'Ibertren
 

BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA

Wiki Tarraco: Locomotora Tarraco

Mes Diari 5/2/2017: “La mítica locomotora Tàrraco va fer el seu primer servei fa 150 anys”

Hobby Modelismo: Locomotora vapor 030T Tarraco ep III


Barcelofilia: Locomotora Tarraco

Historias del vapor (XXXII): Las "cucos" del Norte y su aventura asturiana (RENFE 030-0203/030-207)

Gabinete de Informació Renfe: Parque motor vol.1

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada