Des de l’any 2009, l’entrada al barri del Serrallo pel Moll de
Costa està presidida per una petita i antiga locomotora amb un nom molt
tarragoní: TARRACO.
 | ||
| La Tarraco en el seu emplaçament actual a l'entrada del port de Tarragona |
Des de l’any 2009, l’entrada al barri del Serrallo pel Moll de
Costa està presidida per una petita i antiga locomotora amb un nom molt
tarragoní: TARRACO. A més de les seves reduïdes dimensions crida l’atenció pel
seu color verd, poc habitual en les màquines de vapor.
La seva història va començar
fa més de cent cinquanta anys. Aquesta locomotora formava part d’una comanda de
cinc màquines que la Compañia de los Ferrocarriles del Norte de España va fer l’any
1867 a l’empresa francesa Schneider et Cie situada a Le Creusot . Aquesta
empresa metalúrgica es dedicava bàsicament a la producció de material militar:
canons, tancs i inclús submarins.
 |
| Una locomotora de la mateixa sèrie al dipòsit de Sant Andreu-Barcelona. Any 1966 |
Les cinc locomotores de la sèrie portaven nom de riu: El Tera –la nostra va
rebre el nom d’aquest afluent de l’Esla que discorre per la província de
Zamora–,les altres foren batejades com
Águeda, Cua, Selmo i Burbia. La sèrie va rebre la numeració del 601 al
605, la màquina Tera tenia el 602 de
Norte.
Des del primer moment, aquestes màquines de
poca potència
van ser destinades a fer maniobres en les grans estacions de les línies de la
companyia. Els trens de passatgers i mercaderies de la companyia usaven màquines
més potents de vuit-cents o mil CV en lloc del 260 CV de la sèrie 600.
 |
| Una altra locomotora de la sèrie al port de València. Anys 1950 |
Una de les poques actuacions de
la màquina en les línies regulars de Norte es va produir l’any 1888. La 602 i dues màquines més van ser
destinades a arrossegar trens en una via provisional construïda mentre es
realitzava la reparació del pont de Matarredonda, de la línia Leon-Gijon. Les
600 van ser triades per la seva ductilitat ja que eren capaces de circular en
tombs de radis inferiors al 100 metres i
també pel seu poc pes, però Degut
a la poca potència que tenien, havien de treballar en doble tracció.
A finals del segle XIX la
companyia Norte va absorbir dues línies mediterrànies: Lleida-Reus-Tarragona i
Almansa-València-Tarragona. Llavors la 602 va ser rebatejada com a 1602 i va
ser destinada a Tarragona on realitzava maniobres dins del port junt amb la
Burbia. Les altres tres locomotores de la sèrie van ser destinades al Port de
València on van seguir treballant fins l’any 1962.
L’any 1941, govern del General
Franco va nacionalitzar tots els ferrocarrils d’ample ibèric i va agrupar totes
les infraestructures, material i personal en una única empresa, la Red Nacional de los Ferrocarriles
Españoles, RENFE. La locomotora va rebre el nom de Locomotora-ténder 030-0204
de RENFE i va seguir coma màquina de maniobres a Tarragona.
 |
| La Tarraco remolcant el tren obrer La Tirada els anys 1960 |
Després de molts anys removent
vagons al port, l’any 1956, va ser rebatejada amb el nom de TARRACO,
possiblement dins dels actes de celebració del centenari del primer tren
Tarragona-Reus. En aquesta època va ser repintada amb el color verd fosc que
s’ha reproduït actualment.
L’any 1965, quan la maquina
tenia ja cent anys, va deixar els
treballs de maniobres tot i que va seguir funcionant com a locomotora de “La
Tirada”, que era el petit tren que transportava
els ferroviaris des de l’estació als tallers i dipòsit de màquines situat a
Entrevies. Finalment l’any 1975 es va apagar el seu foc definitivament.
Però la vida de la nostra màquina va continuar i, a diferència de
moltes de les seves germanes de vapor, no va ser desballestada. Va ser
instal·lada en un pedestal davant de la barcelonina estació de Sants. La manca
de manteniment va degradar enormement la locomotora que deu anys més tard va ser traslladada al Museu del Ferrocarril
de Vilanova.
Va tornar a Tarragona gràcies
a les gestions realitzades per l’Associació Cultural Ferroviària i l’Ajuntament
de Tarragona. Finalment, després d’un temps al pati de l’Associació, la màquina va ser emplaçada al lloc actual on
es realitzen treballs de manteniment amb la col·laboració del Port de
Tarragona.
La TARRACO és una de les poques
supervivents de les centenars de locomotores de vapor que durant més de cent
anys van transportar passatgers i mercaderies per les vies de les nostres
comarques.
Característiques
Cilindre; Distribució plana Stephenson, diàmetre 350mm, recorregut
de l’èbol 440mm
Caldera: Timbre 8kg. Kg/ cm quadra, diametre 1200 mm
Tubs_ diàmetre 50 mm, nombre 116
Rodatge: 0-3-0, ample ibèric, diàmetre de rodes 1’90m
Dimensions: llargada
7’40 m; alçada 4’40 m; amplada 2’50 m
Capacitat: aigua, 3 m
cúbics; Carbó, 1000 kg.
Pes: 24.669 kg
Potència: 262 CV
Esforç de tracció: 2.803
kg
Llum de petroli
Modificacions:
De fàbrica les locomotores
tenien la plataforma de conducció descoberta, si bé la Compañia Norte de seguida
les va cobrir amb un sostre de planxa metàl·lica sostingut per barres de ferro.
Posteriorment es va cobrir la plataforma amb una marquesina tancada per davant i
els laterals tal com s’ha conservat la Tarraco.
A fi d’augmentar-ne l’autonomia,
se les va equipar amb dues carboneres
situades demunt dels dipòsits laterals tal i com es pot apreciar en algunes
fotografies.
A passar al parc de Renfe la
Tarraco va ser equipada amb el fre de buit.
Video: Prototip de la Locomotora Tarraco escala H0 d'Ibertren
BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA
Wiki
Tarraco: Locomotora Tarraco
Barcelofilia: Locomotora Tarraco
Mes Diari 5/2/2017: “La mítica locomotora Tàrraco va fer el seu primer servei fa 150 anys”
Hobby Modelismo: Locomotora vapor 030T Tarraco ep IIIBarcelofilia: Locomotora Tarraco
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada