diumenge, 28 de febrer del 2021

SANT VICENÇ DE CALDERS

 

Sant Vicenç de Calders és un nus  vital de la xarxa ferroviària del Sud de Catalunya.

Allí conflueixen dues línies procedents de Barcelona -via Vilanova i via Vilafranca- i surten les línies que van a Tarragona-Tortosa, Reus-Móra i Valls-Lleida.

  

ESTACIÓ D'ENLLAÇ

La línia de Tarragona a Martorell va travessar l’antic terme municipal de Sant Vicenç de Calders l’any 1865, però no s’hi va edificar cap estació. No va ser fins a l’any 1883 quan una segona línia procedent de Vilanova i Barcelona va creuar Sant Vicenç que es va decidir construir-hi la primera instal·lació , just en el punt que es creuaven les dues línies. Allí mateix es va construir una estació de classificació per ordenar els tràfics que allí s’encreuaven amb les línies que anaven a Vilanova, Vilafranca, Valls, Reus i Tarragona.

Primera estació de Sant Vicenç de Calders. Postal editada l'any 1901.

 Amb l’absorció de les dues línies pel ferrocarril a Tarragona-Barcelona-França  i més tard per la companyia Madrid-Zaragoza.Alicante,  l’estació d’enllaç va adquirir gran importància. S’hi van destinar un bon nombre de ferroviaris per treballar als tallers i a l’enclavament. Per facilitar la vivenda  a les famílies  es van construir sis pavellons, l’any 1905, una autèntica colònia.

Degut a l’aïllament de la colònia del poble d Sant Vicenç,  es van obrir dos bars, una botiga i es va  aconseguir la creació d’una  l’escola  per als infants.  També va ser obra dels mateixos ferroviaris la construcció d’ un centre cultural dotat de bar, teatre i biblioteca.

Vista aèria de l'estació i les vies de classificació. Al costat de les instal.lacions es va construir la colònia ferroviària. Cap el 1920.

Durant la guerra civil, Sant Vicenç es va convertir en un nus ferroviari clau de  la República per al trasllat de tropes i materials cap als front d’Aragó i més tard cap a la batalla de l’Ebre. L’estació va ser bombardejada més de cent  vegades per l’aviació alemanya i italiana del bàndol franquista. Els edificis de l’estació i de la colònia van quedar molt malmesos i es va construir un refugi antiaeri per acollir els treballadors i viatgers.

Edifici de l'estació de Sant Vicenç bombardejat per l'aviació franquista. Any 1939.

Entrada del refugi antiaeri construït per a protegir els treballadors i viatgers de l'estació de Sant Vicenç. La fotografia és actual.


Acabada la guerra, RENFE va reconstruir les instal·lacions. Amb l’extensió de l’electrificació es va construir uns tallers i una subestació elèctrica. L’any 1947, el poble Sant Vicenç i la colònia ferroviària es van incorporar al municipi del Vendrell.

En els anys 1950 i 1960 vivien a la colònia unes tres-centes persones però a partir dels anys 1970 moltes famílies ferroviàries es van anar traslladant als barris marítims del nou municipi més ben dotats de serveis i la colònia va perdre la seva vitalitat.

Actualment,  s’ha creat  l’ Associació per la preservació de la Colònia Ferroviària de Sant Vicenç de Calders amb l’objectiu de preservar el patrimoni i crear un centre d’interpretació sobre la vida a la colònia i els oficis dels ferroviaris.

Senyalització d'entrada a l'estació. Cap el 1950.


 

Edifici de l'estació cap l'any 1950.

Vista aèria de l'estació cap l'any 1970. Es poden veure les vies d'estacionament, les andanes, a la dreta els edificis de la colònia i al fons el petit edifici de passatgers.

L’estació de Sant Vicenç ha conservat la seva importància . L’actual edifici de passatgers té forma de L i l'estació disposa de divuit vies estacionament i quatre andanes per als viatgers. És l’estació origen de les línies de rodalies R2 Sud i R4 amb destinació a Barcelona i Manresa  i és estació d’enllaç dels serveis regionals R13, R14, R15, R16 i R17 cap a Tarragona,Tortosa, Reus i Lleida.

Durant molts anys també hi tenien parada tots els expressos, Talgos i electrotrens procedents de Barcelona amb múltiples destinacions per tota Espanya. Amb la construcció de la línia d’Alta velocitat i l’enllaç amb el Corredor del Mediterrani s’han reduït notablement els serveis de llarga distància.

 

Aspecte actual de l'estació de Sant Vicenç. L'edifici en forma d'L és molt característic. Foto Bernat Borràs, any 2005.

 

Automotor elèctric 447 de la línia R4 a Sant Vicenç de Calders. Foto Bernat Borràs 2010.

Automotor elèctric remodelat 470 070C de la línia  de regional R14 entrant a Sant Vicenç de Calders. Foto Bernat Borràs 2007.


Més informació:

Reportatge de la historiadora i veïna del barri Adriana Rivas sobre l’emblemàtica colònia ferroviària al voltant de l’estació de Renfe a Coma-ruga. El3devuit 06/01/2020.

La colònia de Sant Vicenç de Calders

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada