LOCOMOTORES DIÈSEL

A partir dels anys 1960 va començar un procès de substitució de les locomotores de vapor  per locomotores elèctriques i locomotores dièsel.

Les locomotores dièsel són les encarregades de  remolcar els trens a les línies no electrificades.

 

 

LA FI DEL VAPOR

En cent anys d'història, les màquines de vapor havien millorat significativament  la seva eficàcia i potència, però els avenços tècnics realitzats en els nous motor de combustió i els motors elèctrics eren molt superiors.  L’electrificació de les línies requereix d’una inversió econòmica força important que només és rendible quan hi ha un gran volum de tràfic. L’any 1980 s’havia electrificat només el 40% de la xarxa ferroviària espanyola. Per al 60% restant van començar a circular les màquines dièsel

Els motors dièsel tenen una rendiment  molt superior al de les màquines  de vapor. El principal problema és la transmissió de la potència  a la tracció. Bàsicament hi ha tres tipus de transmissió: la mecànica, la hidràulica i l’elèctrica. La mecànica transmet el moviment directament  i només s’utilitza en vehicles de poca potència. La hidràulica  ja permet una millor transmissió, però la més utilitzada és l’elèctrica que consisteix en un motor dièsel acoblat a un generador que produeix energia elèctrica que es transmet als motors elèctrics que mouen les rodes del vehicle.

 

AUTOMOTORS

Els primers automotors dièsel van circular esporàdicament els anys de la guerra civil. Però va ser a partir dels anys 1950 que es van generalitzar els automotors  moguts amb motors dièsel.  Van suposar un salt qualitatiu molt important molt lluny dels cotxes de passatgers convencionals, molts d’ells construïts vint o trenta anys enrere.

RENAULT

Els automotors ABJ, a Renfe 9300,  de tracció mecànica havien estat dissenyats a França per la companyia Renault per encàrrec de les antigues companyies  Norte i MZA. Després de la guerra, l’any 1949  i el 1955,  se’n van encarregar  més unitats  fabricades també a França però muntades a la factoria MMC de Saragossa.  Una part es va quedar al dipòsit de Saragossa des d’on  feien diferents serveis, un d’ells fins a  Tarragona. L’any 1975 es van retirar del servei, però dos unitats van ser destinades  al dipòsit de Tarragona on van funcionar uns anys més com a tren obrer.

Anys construcció	Nombre Unitats	Motors	Disposició Eixos	Llargada en metres	Potència en CV	Pes en tones	Velocitat Màxima km/h
1936-1955	25	1 motor Renault	B’B’	25	220-300	31	107

 

Automotors dièsel Renault 9323 i 9332 en doble composició a l'estació de Tarragona, possiblement procedent de Saragossa. Cap el 1970.

Automotor dièsel Renault estacionat a la via 3 de l'estació de Tarragona. Ja estava retirat del servei comercial i s'utilitzava com a tren obrer. Cap el 1980.

TAF

Tren Automotor Fiat  fabricat per  la firma italiana FIAT. A Renfe va integral la sèrie 9500, després 595. Van ser adquirits per a millorar el confort i la velocitat de les línies de viatgers més transitades. Podia circular amb una sola unitat,  una composició doble o una composició de tres unitats amb un cotxe remolc al mig.  Va començar a circular l’any 1952 en el trajecte Madrid-Barcelona fins l’any 1968. Llavors van ser substituïts pels TER i Talgo i la majoria van ser destinats a Andalusia.

Les característiques tècniques corresponent a un unitat amb motor:

Anys construcció	Nombre Unitats	Motors	Disposició Eixos	Llargada en metres	Potència en CV	Pes en tones	Velocitat Màxima km/h
1952-1954	25	1 motor Saure	2 bogis	27	505	58-64	120

Dos automotor dièsel TAF a l'estació de França de Barcelona a punt de començar el viatge. Postal editada per l'AAFC de Barcelona. Any 1954

 FERROBÚS

Automotor de Renfe sèrie 591, dissenyat a Alemanya  i  construït per diferents empreses: CAF, MMC, SECN, MACOSA I Euskalduna. Circulaven en composicions de  tres cotxes, dos motors i un remolc al mig, tot i que posteriorment la composició més normal era de dos cotxes, motor i remolc, amb conducció al dos cotxes. Va funcionar en els serveis regionals i de rodalies de les línies no electrificades fins els anys 1980. A Catalunya van circular molt poc.

Les característiques tècniques corresponen a un  cotxe motor:

Anys construcció	Nombre Unitats	Motors	Disposició Eixos	Llargada en metres	Potència en CV	Pes en tones	Velocitat Màxima km/h
1962-1971	176	2 motors Pegaso		13	300	32	90

 

Automotor dièsel Ferrobús  a l'estació Barcelona França en un servei de rodalies.  Foto J.M Nogués,  any 1975.

Interior d'un ferrobús format per dos cotxes que es comunicaven i s'aprecia el lloc de conducció sense cap separació. Cap a 1975.

TER

Tren Español Rápido, a Renfe van integrar la sèrie 9700, després 597, construïts  per FIAT i CAF.  Circulaven en composicions de  dues unitats una motora i un remolc i podien anar en una composició doble, es a dir, quatre cotxes. L’èxit del TAF va impulsar a Renfe per adquirir nous automotors per a les línies de viatgers. Els TER van fer els trajectes més  importants des de Madrid a la perifèria i també els   Barcelona-València  i Portbou-Alacant. A principis dels 1970 van ser substituïts pels Talgo i els electrotrens. Llavors  els TER van ser destinats a les línies regionals no electrificades i van seguir funcionant fins els anys 1990. Alguns d’ells van ser venuts a l’Argentina.

Les característiques tècniques corresponen a un composició de dos cotxes motor+remolc:

Anys construcció	Nombre Unitats	Motors	Disposició Eixos	Llargada en metres	Potència en CV	Pes en tones	Velocitat Màxima km/h
1964-1966	60	1 motor Saure	2 bogis  per cotxe	53	775	99	120

 

Automotor dièsel TER format per dos cotxes a l'estació de Móra la Nova cap el 1970

Automotor dièsel 597 TER restaurat per l'ARMF (Associació Restauració de Material Ferroviari) a Lleida. Foto Angel Ribera , abril del 2015.

TALGO

Les noves composicions de trens articulats Talgo requerien unes locomotores tractores que poguessin circular a velocitats altes per diferents línies electrificades o no, per tant havien de ser locomotores dièsel. Els primers trens Talgo que van circular per Catalunya van ser els Talgo III

 

SÈRIE  352

Locomotora dièsel construïda a Alemanya per l’empresa Krauss-Mafei dissenyades expressament per remolcar les composicions Talgo III. Els Talgo III eren composicions de 12-20 cotxes  pintats amb els seus particulars colors  plata i roig. Algunes d’aquestes composicions van ser dotades amb eixos d’amplada variable que van permetre la circulació de trens internacionals Madrid-París, Barcelona-Ginebra (Catalan Talgo), Barcelona París

Anys

construcció	Nombre Unitats	Motors	Disposició Eixos	Llargada en metres	Potència en CV	Pes en tones	Velocitat Màxima km/h
1964	10	2 motors Maybach	B’B’	17,5	2.400	74	160

 

Locomotora dièsel 352 remolcant un Talgo II a l'estació de Tarragona. Cap el 1965.

SÈRIE 353

Versió millorada de la 352, construïda també a Alemanya  per Krauss-Maffei, feta per remolcar les composicions de Talgo. Algunes composicions va ser equipades amb bogis d’ample UIC per circular per les línies europees fins a París o Ginebre. A l ‘extendres l’electrificació a bona part dels trajectes, les 352 i 353  van ser substituïdes per locomotores elèctriques. En els trajectes no electrificats les 353 van seguir funcionant fins els anys 2000.

Anys construcció	Nombre Unitats	Motors	Disposició Eixos	Llargada en metres	Potència en CV	Pes en tones	Velocitat Màxima km/h
1968	5	2 motors Maybach	B’B’	19	3.000	88	180

Locomotora dièsel 353 remolcant el Talgo. Febrer del 2000

SÈRIE 354

Versió de locomotora dièsel hidràulica construïda també per Krauss-Maffei per remolcar el nous Talgo IV pendulars. Van ser les darreres màquines fetes expressament per a les composicions Talgo, ja que les noves versions Talgo podien ser remolcades per les locomotores convencionals de Renfe.

Anys construcció	Nombre Unitats	Motors	Disposició Eixos	Llargada en metres	Potència en CV	Pes en tones	Velocitat Màxima km/h
1983	8	2 motors MTU	B’B’	20	4.171	80	180-200

 

Locomotores dièsel 353  i 354 preservades al Museu del Ferrocarril de Vilanova. Foto A. Pallarès any 2016.

LOCOMOTORES I TRACTORS

A partir dels anys 1960, es va fer una progressiva substitució de la tracció de vapor per la tracció dièsel i la tracció elèctrica, fins que  l’any 1973 les locomotores de vapor van deixar de circular.

Les línies que travessen les nostres comarques ja s’havien electrificat  i la substitució majoritària es va fer per automotors i locomotores elèctriques.  Les locomotores dièsel només han tingut un cert protagonisme en vies no electrificades com les del port o de les zones de classificació i maniobres.

SERIE340

La sèrie 340, abans 4.000, era una locomotora dièsel hidràulica de la faactoria alemanya Krauss-Maffei. Renfe les va adquirir per remolcar trens expressos però també van remolcar pesats tens de mercaderies. Aquestes màquines  van començar a substituir les grans locomotores de vapor a les línies no electrificades. 

Anys construcció	Nombre Unitats	Motors	Disposició Eixos	Llargada en metres	Potència en CV	Pes en tones	Velocitat Màxima km/h
1966-1969	32	2 motors Maybach	B’B’	19,7	4.000	88	130

 

Locomotora dièsel 340 4029 i locomotora de vapor 241 F 2233  al dipòsit de Móra la Nova. El canvi havia arribat. Any 1968

Una locomotora 4000 remolcant un tren de viatgers en direcció a Saragossa. Foto J.Jarvis, any 1967.

SÈRIE 307

Locomotores dièsel elèctriques fabricades per la francesa Brissoneau. Es coneixien com les “valencianes” ja que van estar destinades a València com a màquines de maniobres i també per remolcar trens “tarongers”

Anys construcció	Nombre Unitats	Motors	Disposició Eixos	Llargada en metres	Potència en CV	Pes en tones	Velocitat Màxima km/h
1962-1963	10	1 motor Sulzer	B’B’	14,7	725	66	80

 

Una "valenciana" 307 remolcant un tren de contenidors a Castelló de la Plana. Foto A. Moreno cap el 1990.

SÈRIE 308

Locomotora dièsel  elèctrica, numeració antiga de Renfe 10.800. Les primeres van ser fabricades als Estats Units  per General Electric i van ser descarregades al port de Tarragona. La resta de la sèrie es va construir a la factoria bilbaina de Babcock&Wilcox tot i que  amb un bon nombre de peces importades. Van ser distribuides per diferents dipòsits de Sevilla, Madrid , València i Tarragona.

Al dipòsit de Tarragona se’n van destinar tretze que s’han  usat com a tractors  de maniobres al port, a classificació i també van fer alguns serveis a la línia de Lleida i la Pobla de Segur.

Anys construcció	Nombre Unitats	Motors	Disposició Eixos	Llargada en metres	Potència en CV	Pes en tones	Velocitat Màxima km/h
1966-1969	41	1 motor Caterpillar	B’B’	12,9	710	64	120

Locomotora dièsel 08 aremolcant vagons de tramuges carregades de cabó al port de Tarragona. Foto J. Pallejà, cap el 2000.

 

Locomotora dièsel 308 antiga 1080 restaurada a la ARFM de Lleida. La locomotora remolcarà el tren turístic Costa Daurada-Móra. Maig de 2005

SÈRIE 319

Locomotora dièsel  elèctrica , antiga Renfe 1900, les primeres fabricada per General Motors i MACOSA.  Es va destinar a remolcar trens de mercaderies en les línies no electrificades . Donat el bon rendiment de les màquines , moltes s’han reformat  posteriorment i també se n’han anat construint noves sèries per diferents fabricants .  Tenia dos bogis de tres eixos  (Co’Co’) i algunes han estat  adaptades per l’ample UIC per fer treballs a les línies d’alta velocitat.

Anys construcció	Nombre Unitats	Motors	Dispos. Eixos	Llarg. metres	Potència en CV	Pes en tones	Velocitat Màxima km/h
1965-1993	231	1 Dièsel GM 6 elèctrics	Co’Co’	18-19	1977-2230	110-117	120-140

Locomotora dièsel 319 a l'estació de Tarragona. Foto J. Pallejà, cap el 2000.

 

Locomotora dièsel 319 a la via 5 de l'estació de Tarragona enganxat a un tren d'infraestructura. Foto J.Pallejà cap el 2000.

SÈRIE 333

Locomotora dièsel elèctrica fabricada per General Motors i MACOSA a València, de fet és una màquina que millora les prestacions de la 1900 també dissenyada per General Motors. Es una de les dièsel més polivalents ja que ha remolcat tot tipus de trens, des del Talgo Pendular a petits trens de rodalies , passant per pesat trens carboners i  expressos com el Barcelona-La Corunya. Els seu bon rendiment va possibilitar  una reforma feta per Alstom feta els anys 1990, que ha permès seguir-les utilitzant en l’actualitat en les línies no electrificades.

Anys construcció	Nombre Unitats	Motors	Dispos. Eixos	Llarg. metres	Potència en CV	Pes en tones	Velocitat Màxima km/h
1974-1975	93	1 Dièsel GM 6 elèctrics	Co’Co’	20,7	3.345	120	120-160

 

Locomotora dièsel 333 estacionada. Foto J. Sebastián, setembre de 1979.

SÈRIE 311

Locomotora dièsel elèctrica construïda per un grup d’empreses liderat per MTM que va rebre el nom comercial de Mabi. Va ser dissenyada com a locomotora de maniobres i té una característica cabina central més elevada que la resta.  Aquesta locomotora va ser exportada a diferents països, fet molt poc freqüent per a una màquina espanyola.

Anys construcció	Nombre Unitats	Motors	Dispos. Eixos	Llargada metres	Potència en CV	Pes en tones	Velocitat Màxima km/h
1990-1991	60	1 Dièsel MTU 4 elèctrics	Bo’Bo’	14,2	1052	80	120-140

 

Locomotora dièsel 311 fent maniobres al port de Tarragona. Foto J. Pallejà cap el 2000.

EMPRESES FERROVIÀRIES

Seguint la normativa europea sobre transport ferroviari,  algunes empreses de transports tenen llicència per a realitzar tràfics ferroviaris de mercaderies en les línies d’Adif.  Aquestes empreses han llogat o adquirit material rodant, locomotores i vagons,  per fer aquests tràfics. Algunes d’aquestes locomotores havien prestat serveis a Renfe i ara són reutilitzades per les empreses privades.  Els trajectes realitzats sovint estan  electrificats parcialment, d’aquí  ve la utilitat d’usar locomotores dièsel que poden circular per totes les línies.

SÈRIE 316

Locomotora elèctrica dièsel fabricada als Estats Units per Alco que va arribar a Espanya gràcies al programa d’ajuts del govern americà. A Renfe es van matricular com a 1600 coneguda com a “Marilyn”.  Han estat adquirides per diverses empreses ferroviàries.

Anys construcció	Nombre Unitats	Motors	Dispos. Eixos	Llargada metres	Potència en CV	Pes en tones	Velocitat Màxima km/h
1955	17			14,2	1600	80	120

 

Locomotora dièsel 316 antiga Renfe 1600 circulant per a  l'empresa Comsa entrant a l'estació de Tarragona. Foto L. Zamora, abril de 2009.

SÈRIE 335/EURO 4000

Locomotora dièsel  elèctrica fabricada per la factoria valenciana Vossloh. Es la versió per a Espanya de la Euro 4000 de l’empresa  alemanya . Aquestes màquines es lloguen als operadors privats.

Anys construcció	Nombre Unitats	Motors	Dispos. Eixos	Llargada metres	Potència en CV	Pes en tones	Velocitat Màxima km/h
2006	33	1 dièsel 6 elèctrics	Co’Co’	23	4000	125	120

 

Locomotora dièsel 335 002-2 de Comsa remolcant vagons de mercaderies a Móra la Nova. Cap el 2008.

 

WEBGRAFIA

Trenes y tiempos

Ferropedia