VAGONS DE MERCADERIES

 

Transportar mercaderies i viatgers és l’objectiu bàsic del ferrocarril. Durant molt de temps el tren va ser  el mitjà més ràpid i eficaç del transport terrestre, però la competència de la carretera va capgirar aquesta importància. Avui el transport de mercaderies per ferrocarril és insignificant.

 

 

LES MERCADERIES I EL PORT

El transport de mercaderies era un dels objectius  de les línies ferroviàries que s’anaven construint  durant la segona meitat del segle XIX.  No es cap casualitat que les instal·lacions de les  companyies ferroviàries a Tarragona es van fer tocant al port. Aquesta proximitat facilitava l’accés i embarcament  de les mercaderies però també va generar força conflictes entre la Junta d’Obres del Port i les companyies ferroviàries.

Al segle XIX, les principals mercaderies que sortien de Tarragona eren productes agrícoles especialment vi i aiguardents. El transport es feia normalment en botes de fusta cosa que va generar una indústria de boters força important a la ciutat i més d’un problema d’espai als molls. A partir del any 1900 s’hi van afegir  altres productes agrícoles com l’oli i els fruits secs.

Quan als productes que arribaven de l’exterior, el primer lloc en nombre de tones era pera al  carbó, i després seguien els cereals i tota una sèrie de productes  lligats als tractaments agrícoles, com els fosfats, els nitrats i els sulfats. Una bona part del carbó importat era utilitzat per les mateixes locomotores de vapor.

 

Vaixells, carros i vagons descoberts de mercaderies al port de Tarragona. Cap el 1900.

Vista general de la ciutat des del moll de Llevant del port amb les carregues , barcasses i carros. Cap el 1900.

El moll de Llevant ple de botes de vi preparades per ser embarcades, carros de transport i algun vagó. Cap el 1890.

MZA I NORTE

Durant molts anys el transport de mercaderies va suposar ben bé la meitat dels tràfics i els ingressos de les companyies. MZA tenia també una gran activitat en els tens de rodalies del voltant de Barcelona però  en el cas de Norte (cap a Lleida i València) les mercaderies representaven els dos terços de la seva activitat. A més, la companyia Norte tenia la concessió de les vies internes del port la qual cosa representava un tràfic de mercaderies força important ja que gran part de les mercaderies entraven i sortien del port a través del ferrocarril.

Per fer-ho s’utilitzaven diferents tipus de vagons de càrrega, gairebé tots de dos eixos. Bàsicament hi havia dos tipus de vagons: els oberts, amb vores baixes o altes, i els tancats. Els primers vagons van ser importats, però ben aviat les factories espanyoles –Girona, Carde i Escoriaza, Auxiliar, Naval- van començar a construir vagons de càrrega i cotxes de passatgers.

 

Vagons oberts de vora baixa que estan sent carregats amb caixes de taronges a Carcaixent. Cap el 1890.

 Treball de càrrega i descarrega d'un vagó tancat a l'estació de l'Hospitalet. Cap el 1900.

 

Vagons oberts carregats de botes i vagons tancats a l'estació de França. Any 1912.

Totes les estacions disposaven d'un moll de mercaderies amb un magatzem i sovint una grua. A l'estació de Marçà-Falset s'ha conservat la instal.lació.  Any 2014.

Vagons oberts i tancats a l'estació de Marça-Falset que disposava d'un feix de vies per organitzar trens per als productes agrícoles de la comarca. Cap el 1950.

 

RENFE

Els primers anys de la postguerra van registrar una forta davallada en el comerç, especialment el comerç exterior. De mica en mica l’economia del país es va anar reactivant i a partir del any 1960 Espanya va viure un fort desenvolupament econòmic. La fabricació d’automòbils i camions va fer créixer  de manera exponencial el transport per carretera tant de viatgers com de mercaderies. Per la seva part, el transport ferroviari va mantenir els tràfics tradicionals de carbons, cereals i adobs però no van captar els nous tràfics que s’estaven generant. Tan és així, que el ferrocarril va passar de tenir una quota de mercat del 50% l’any 1950 a un baixísim 12% de l’any 1975. La tendència va continuar i la quota   encara va baixar més en anys posteriors fins arribar a un 4% de les tones per quilòmetre transportades l’any 2020. Un dels percentatges més baixos de la nostra àrea econòmica.

La reserva del Miracle a Tarragona plena de vagons tancats. Aquí funcionava un taller de reparació de vagons. Any 1956.

 

Trens amb vagons oberts de vora baixa carregant al moll de Tarragona.  Cap el 1960.

Vagons tancats al moll de Llevant del port de Tarragona. Cap el 1960.

Una petita locomotora de vapor remolcant vagons oberts al port de Tarragona. Foto Raymond, any 1959.

Locomotora de vapor al dipòsit de Tarragona empenyent uns vagons oberts de vora alta. Any 1966.

El Corredor del Mediterrani, que és la connexió en ample UIC de les ciutats i ports de la façana mediterrània,  pot afavorir l’ús del ferrocarril per al transport de mercaderies i canviar aquesta tendència. Però  després de deu anys d’obres el projecte que ha d’anar de la frontera fins a  Algeciras,  tan sols ha arribat  a Barcelona.

L’ús dels contenidors ha canviat totalment el transport, que actualment és gairebé sempre intermodal , ja que combina els diferents mitjans: carretera, ferrocarril i marítim. Els nous productes industrials, els productes derivats del petroli i els productes químics han obligat a diversificar els tipus de vagons per adaptar-se a les noves càrregues. Als tradicionals vagons oberts i tancats se’ls han afegit les plataformes aptes per a contenidors, les cisternes, les tramuges, els vagons portacotxes, etc. Els bogis s’han  generalitzar en els vagons de mercaderies com ja havia passat en els cotxes de passatgers.

La major part dels vagons estan construïts per empreses espanyoles: MACOSA, CAF, MMC, Euskalduna, Babcock, i Carde i Escoriaza.

 

Foto aèrea de les vies de l'estació de classificació de Tarragona plenes de vagons de diferents tipus. Any 2011.

Estació ferroviària intermodal al port amb les grues pont per estibar contenidors. Any 2012.

Vagons plataforma amb contenidors a l'estació de Tarragona. Foto Bernat Borràs, any 2009.

Vagons especials per transportar vehicles a l'estació dels Guiamets. Foto  Bernat Borràs, any 2007.

Tren de tramuges per al transport de carbó tornant buit de Reus cap a Tarragona. Foto Bernat Borràs, any 2008.

Vagons cisterna arrossegats per una locomotora elèctrica 250 a l'estació de Tarragona. Foto Bernat Borràs, any 2004.

BIBLIO I WEBGRAFIA

Trens i estacions de Catalunya. Antoni Nebot 2017

150 Años de història de los ferrocarriles españoles. Volums I i II. DDAA 1998

Memòria anual del Port de Tarragona. Autorirar Portuaria 1998

La ciutat de Tarragona a l’època de la dicadura de Primo de Rivera. Carmen Gómez 1994

La Xarxa de via ampla de Catalunya. Adif

Ferropedia