LÍNIA VALLS-VILANOVA-BARCELONA

 

Valls i Vilanova havien quedat al marge de les línies ferroviàries durant les primeres dècades del ferrocarril.

L’any 1883 van quedar unides per una nova línia i a més es va obrir un nou camí  per arribar a Barcelona per la costa.

  

Vilanova havia quedat aïllada de les línies ferroviàries construïdes fins aleshores. El primer ferrocarril que partint de Barcelona recorria la costa cap el sud havia escollit el trajecte que passava per Vilafranca i el Vendrell. La dificultat de travessar el massís del Garraf que la separava de Barcelona, va deixar Vilanova al marge del nou mitjà de comunicació. Els vilanovins que volien anar a la capital havien de desplaçar-se a Vilafranca o bé havien de fer el camí per mar, aprofitant els vaixells de cabotatge que sortien del port  vilanoví.

Seria molt difícil entendre  la construcció del ferrocarril de Valls a Barcelona sense conèixer la persona que el va promoure. Francesc Gumà era un empresari vilanoví que havia fet fortuna a Cuba  i va tornar a la seva ciutat Vilanova i la Geltrú. Francesc Gumà va encapçalar una companyia nodrida amb capitals locals, catalans i inclús procedents de Cuba on l’empresari continuava mantenint forts lligams econòmics. El 1877 es va aconseguir la concessió d’un ferrocarril que uniria Barcelona amb Vilanova i seguiria per la costa fins el Vendrell per enllaçar amb la línia que anava cap a Tarragona i pujaria cap a Valls i Pacamoixons per enllaçar amb la línia que anava cap a Lleida.

 

 

El primer gran obstacle era el Garraf. El contractista de l’obra Ramon Miralles va haver de perforar quinze túnels amb un total de 3.600 metres per travessar el massís. L’obra que s’havia començat l’any 1878 va trigar tres anys en acabar els cinquanta quilòmetres de recorregut. El 29 de desembre del 1881 circulava el primer tren de Vilanova a Barcelona.

Túnels que travessaven el massís del Garraf a Sitges. Postal editada per L.Rousin cap el 1910

Tren inaugural procedent de Barcelona arribant a l'estació de Vilanova. era el dia 29 de desembre de 1883.

El material rodant que s’havia adquirit a Estats Units era d’una qualitat molt superior al que estaven utilitzant les línies del país. Les locomotores eren de la factoria Rogers&Mchines  i els nous vagons de passatgers amb bogis de la casa Harlen&Collins.   

Una locomotora americana de la casa Rogers&Machines amb els ferroviaris de Vilanova. Maig de 1887.

Cotxe de passatgers construït per la casa Harlen&Collins d'Estat Units. Van ser els primers cotxes amb bogis a Europa. Cap el 1883.

L’estació de Barcelona es va situar en l’espai comprés entre la ciutat , el port i la muntanya de Montjuïc. Anys més tard la primera estació  va quedar com a estació de mercaderies convertida en la terminal del Morrot. Els trens de passatgers van ser desviats a la línia que entrava a Barcelona des de Martorell per Sants i travessava la ciutat fins a l’estació de França. L’estació de Vilanova que era la seu de la companyia s’ha convertit  actualment en el Museu del Ferrocarril de Catalunya.

Estació del ferrocarril de Vilanova a Barcelona, prop del port. Anys més tard es va convertir en la terminal de mercaderies del Morrot. Foto Josep Esplugues 1888.

Estació de Castelldefels. La foto està feta cap a l'any 1950.

Rotonda del dipòsit de Vilanova on actualment hi ha instal.lat el Museu del Ferrocarril de Catalunya. Foto realitzada cap el 1960.

EL TREN ARRIBA A VALLS

En l’altra sentit,  la línia va arribar a Valls l’any 1883 i va enllaçar amb la línia de Reus a Lleida a Picamoixons com estava projectat.  La capital de l’Alt Camp va rebre amb força expectació l’arribada del ferrocarril que millorava la seva comunicació amb Barcelona.

Igual que Vilanova, Valls arrossegava el greuge d’haver estat aïllada del ferrocarril. A finals de la dècada de 1850, quan es van plantejar el ferrocarril des de Tarragona fins a Lleida es presentaren dues opcions: un itinerari que passava per Valls i un altre que anava per Reus i Montblanc. L’opció Reus-Montblanc va guanyar la partida i Valls va quedar marginada fins a l’arribada del ferrocarril des de Vilanova trenta anys més tard.

Estació de Calafell feta cap l'any 1910.

 

Estació de Sant Vicenç de Calders  on la nova línia enllaçava amb el ferrocarril Tarragona-Barcelona per Vilafranca. Any 1901

Construcció d'un tunel a les proximitats de Valls. L'absència de maquinaria pesada fa més evident la dificultat del treball. Cap el 1882.

 

Estació de Valls amb un tren de passatgers en direcció a Barcelona. Cap el 1910.

Estació de Picamoixons on la línia procedent de Valls enllaçava amb la línia que pujava de Reus i anava cap a Lleida. Any 1947.

ELS DIRECTES

Encara no s’havien acabat les obres del tram de Valls, quan la companyia de Francesc Gumà va iniciar un projecte de molta més envergadura: construir un ferrocarril de Barcelona a Madrid sense passar per Lleida ni Saragossa. D’aquí va venir el nom de Ferrocarriles Directos de Madrid a Barcelona que va prendre la nova companyia de Gumà que absorbia el ferrocarril Valls-Vilanova-Barcelona. Així que l’any 1884 es construïa un ramal que partint de Roda de Berà, creuava el riu Francolí i arribava a Reus. L’estació de Reus es va ubicar al passeig Pere Mata que es on està actualment. La intenció de la companyia era seguir les obres en direcció a Móra.

Estació de Roda de Berà d'on sortia el ramal en direcció a Reus i que havia de continuar fins a l'Aragó. Any 1907.

 

Nova estació de Reus situada al passeig Pere Mata, lloc on continua amb un nou edifici. Cap el 1905.

TBF i MZA

Però el nou projecte va superar les  forces de l’empresa. La companyia d’en Gumà va fer fallida i el 1886 va ser adquirida per la companyia del  Ferrocarril de Tarragona a Barcelona i França (TBF) que des d’aleshores va gestionar el trajecte Vilanova-Valls i va entomar el projecte dels Directos a Madrid.

 

 

L’època de la concentració de les companyies ferroviàries de l’estat no havia fet més que començar i pocs anys més tard,  la TBF va iniciar un nou procés que va acabar amb la seva fusió amb el Ferrocarril Madrid Zaragoza Alicante  (MZA) l’any 1898.   

A partir d’aquesta fusió totes les línies que sortien de Barcelona cap a Tarragona, Reus i Valls eren gestionades per l’MZA amb la seva Red Catalana.

 

 

Els horaris de l’any 1902 d’MZA, ens fan una descripció detallada de com eren aquestes comunicacions.

 

	Correo 1-2-3	Correo(V) 1-2-3	Expres ** 1	Mixto 2-3	Omnibus 1-3	Omnibus 1-2-3	Mixto 2-3	Mixto 3	Co-Ex 1-2-3
Picamoixons	---	---	---	---	9.26	---	---	---	18.50
Valls					9.41				19.05
Reus	4.50	---	7.24	---	---	---	13.16	---	18.30
Tarragona	---	5.40	----	Sortida	---	14.40	---	Sortida	---
Sant Vicenç	6.15*		8.13	7.45	10.45	15.23	15.42	18.34	20.17
Vilanova	6.58		---	9.23	11.44	---	17.10	19.36	21.14
Vilafranca	---		---	---	---	16.41	---	---	---
Barcelona	8.37		9.36	11.52	13.35	18.54	19.45	21.23	22.28

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

*Continuava fins a Barcelona com un sol tren./ ** Exprés procedent de Saragossa

 

Diàriament hi havia quatre trens des de Reus a Barcelona. El més ràpid de tots era l’exprés provinent de Saragossa que trigava  dues hores i quart de Reus a Barcelona fent una sola parada a Sant Vicenç. En canvi un correu normal invertia quasi bé quatre hores en fer el mateix recorregut. Des de Tarragona també hi havia quatre trens, si bé dos eren mixtes de mercaderies i passatgers que podien trigar més de cinc hores. Des de Valls hi havia dos trens diaris un al matí i un al vespre. L’estació de Sant Vicenç de Calders es va convertir en un enllaç força important  ja que allí confluïen les quatre línies.

La majoria dels trens circulaven per la línia que passava per Vilanova en lloc d’anar per Vilafranca, en part degut a l’estalvi de temps que suposava u recorregut més curt. La línia de la costa es va consolidar com la línia de més transit i era la utilitzada per la majoria de trens de llarg recorregut.

Tren de rodalies d'MZA remolcat per una locomotora 1600 en direcció Tarragona al baixador semisoterrat del passeig de Gràcia a Barcelona. Cap el 1930

 

Tren de rodalies d'MZA en direcció a Barcelona a l'estació del Vendrell. Cap el 1920.

Cotxe de passatgers de 3a classe en serveis de rodalies, construït l'any 1916. La fotografia està presa quaranta anys més tard cap el 1945.

 

A l'estació de Sant Vicenç de Calders conflueixen les quatre línies Reus/Roda, Tarragona, Vilafranca i Vilanova. Cap el 1950.

L’augment de les circulacions va fer necessari el desdoblament de la línia de la costa fins a Sant Vicenç. La principal dificultat tornava a ser  la perforació  de nous túnels a la zona de Garraf per fer el desdoblament.  Se’n van fer tretze a la banda de mar i dotze a la banda de muntanya amb un total de 10.600 metres. L’obra es va realitzar entre els anys 1910 i 1915. 

 

Els desdoblament de la via va obligar a perforar nous túnels al Garraf. Foto Joan Artigues, any 1924.

Senyals d'entrada a l'estació de Sant Vicenç amb la via ja desdoblada. Cap el 1950.

RENFE

El 1956, ja  a l’època RENFE,  es va instal·lar l’electrificació fins a Sant Vicenç i després fins a Tarragona i Reus per la costa. De Sant Vicenç a Picamoixons  no es va electrificar fins l’any 1976.  Els nous itineraris establerts per Renfe amb el pas dels trens de llarg recorregut per Tarragona va deixar amb molt poques circulacions el tram Roda-Reus que finalment va ser clausurat  l’any 1992.

Inauguració de l'electrificació de la línia de la costa des de Barcelona fins a Tarragona amb una locomotora 276. Foto F. Ribera, any 1957.

Els anys 1980 i 1990, Els trens de llarga distància cap a Madrid que sempre havien circulat per la línia de Mora, van començar a utilitzar la línia de  Lleida. Les noves circulacions entre Barcelona i Madrid seguien dos trajectes paral-lels: el Barcelona-Tarragona-Reus- Lleida i els que circulaven des de Barcelona-Roda-Valls-Picamoixons-Lleida. L’estació de Plana-Picamoixons era el punt d’unió d’ambdós  recorreguts. 

Aquest anys han estat, amb molta diferència,  l`època en la qual els vallencs han tingut un millor servei ferroviari. Diàriament hi havia cinc semidirectes a Lleida i Barcelona, dos talgos a Madrid i expressos a Irún i la Corunya/Vigo.

Locomotora elèctrica 252 remolcant el Talgo cap a Lleida a l'estació de Picamoixons. Foto Bernat Borràs, any 2006.

Des de 2007,amb la inauguració de la línia LAV, tots els trens de llarga distància han deixat de passar per Valls i ho fan per la nova línia amb una sola parada al territori a l’estació Camp de Tarragona situada a la Secuita/Perafort.

 

RODALIES I REGIONALS

Actualment la línia  té dues parts clarament diferenciades.  De Barcelona a Sant Vicenç de Calders hi circulen els trens de Rodalies de les línies R2, R2 nord i R2 sud, així com els Regionals de les línies R13, R14, R15 i R16. Els trens de Rodalies tenen terminals intermèdies a Castelldefels, Vilanova i Sant Vicenç de Calders, amb un major nombre de circulacions com més a prop de Barcelona.

Estació de Segur de Calafell amb automotors elèctrics 450 de dos pisos i un Cívia de les Rodalies. Foto Bernat Borràs, any 2020.

 

Un altre automotor 450 de dos pisos a l'estació de Calafell. Foto Bernat Borràs, agost del 2008.

A l'estació de Sant Vicenç s'acaben les dues línies de rodalies R2 nord i R2 Sud. Foto Bernat Borràs, any 2010

Entre Sant Vicenç de Calders, Valls i Picamoixons,  hi circulen els trens de la línia R13, alguns d'ells realitzen el servei parcial entre Sant Vicenç i Picamoixons, mentre d'altres cobreixen el trajecte complet de Barcelona a Lleida.

Automotor elèctric 470 de la línia R 13 a l'estació de Vallls en direcció a Lleida. Foto Bernat Borràs, agost del 2004.

A l'estació de Plana-Picamoixons s'enllaça la línia procedent de Roda i Valls amb la línia procedent de Reus. Foto Bernat Borràs, any 2006.

Entre Barcelona i Sant Vicenç també hi ha circulació de trens de llarg recorregut. L'Euromed enllaça Barcelona amb València i Alacant i és servit per trens de la sèrie 130. Els altres trens de llarga distància que circulen per la línia són els Talgo (Barcelona-Alacant, "Mare Nostrum" Barcelona-Cartagena, Barcelona-Lorca, Barcelona-Múrcia).

  Fins l'any 2007 per tota la línia hi circulaven trens de mercaderies, però actualment s'encaminen per la línia de Vilafranca des de Sant Vicenç. Entre Sant Vicenç i Picamoixons sí que hi circulen trens de mercaderies.

Talgo Mare Nostrum de Montpellier a Cartagena remolcat per una locomotora elèctrica 252 prop de Sitges. Foto Bernat Borràs, any 2006.

 

BIBLIO I WEBGRAFIA

El ferrocarril de la rodalia de Barcelona. Luis Ubalde 2020

Trens i estacions de Catalunya. Antoni Nebot 2017

Guia de los ferrocarriles de España, Francia i Portugal. 1902

Guia RENFE de Catalunya. 1986

La Xarxa de via ampla de Catalunya. Adif

Postals editades per lAssociació d'Amics del Ferrocarril de Barcelona

Ferropedia