L’actual edifici de l’estació urbana de Tarragona té aproximadament 150 anys. Va ser construït prop de la platja del Miracle per donar servei als passatgers que utilitzaven les línies ferroviàries de Tarragona a Barcelona i València.
LES PRIMERES ESTACIONS
L'any 1856 es va inaugurar el ferrocarril Reus-Tarragona. La primera estació era una instal·lació molt precària situada en uns terrenys que estaven tocant del recinte defensiu de la ciutat on ara hi ha carrer de Mar en la confluència amb el carrer Jaume I.
La intenció de la companyia ferroviària era perllongar les vies tot al llarg de la platja fins a la plaça dels Carros, llavors de Fernando VII, i situar-hi allí l’estació de passatgers. El problema era que aquella zona estava ocupada pels pescadors tarragonins que allí varaven les barques i a més hi tenien les seves vivendes, anomenades “les barraques”. Els terrenys van ser expropiats i els pescadors s’hagueren de traslladar més a prop del riu. Així es va començar a construir el Serrallo.
La Junta d’Obres del Port també s'havia oposat a l’allargament de les vies i
a l’edificació d’uns edificis per a l’estació del ferrocarril a la plaça dels Carros. Pensaven que el
ferrocarril destorbaria el creixement del port i seria uns obstacle per al pas
de mercaderies i materials de construcció entre la ciutat i els molls.
 |
| Estació de Tarragona situada al carrer de Mar tocant a la plaça dels Carros. Va ser l'estació dels trens de Reus i Lleida fins l'any 1904. La foto és del 1903 |
 |
| Els
pescadors desplaçats començaven a edificar el Serrallo. Al fons es podn veure les
instal.lacions ferroviaries del carrer de Mar . Any 1867 |
VALÈNCIA-BARCELONA
El problema es va agreujar quan es va conèixer el projecte d’instal·lació de la via del tren procedent de València que havia d’enllaçar amb la via procedent de Barcelona i que havia de passar paral·lela a les vies del ferrocarril de Reus.
El port volia que les tres companyies (Reus, València i Barcelona) projectessin una estació conjunta. La companyia del FFCC Tarragona-Reus va construir la seva pròpia estació el 1861 al carrer de Mar, tocant a la plaça dels Carros i a més va instal·lar unes vies per estacionar els vagons de mercaderies. Les altres dues companyies FFCC d’Almansa a València i Tarragona (AVT) i FFCC Tarragona-Martorell-Barcelona (TMB) van arribar a l’acord de fer una estació conjunta.
Es va elaborar un primer projecte d'estació que es va considerar insuficient per a una estació que havia de ser compartida per dues companyies. El segon projecte va ser elaborat per l’enginyer de la TMB Miquel de Berge que va dissenyar un edifici rectangular de 81 metres de llargada i 14 d’amplada, amb un cos central de dos pisos d’alçada. Estava prevista una coberta metàl·lica que havia d’unir l’edifici de passatgers amb les cotxeres que s’havien de construir davant, a l’estil de les grans estacions de l’època. La companyia de València no hi estava massa d’acord ja que el creia massa gran i la companyia de Reus ja s’havia construït la seva estació.
 |
| Plànol de la nova estació elaborat per Miquel de Berge. Els dos alçats corresponen a la façanes exterior i interior fets a diferent escala. També es pot veure el lateral, la coberta i la cotxera. Anterior al 1865 |
El projecte de la nova estació va estar aturat uns quants anys, fins que l’any 1969 es va treure a concurs la construcció de la nova estació. L’any 1870 van començar les obres.
L’edifici de passatgers es va construir seguint el projecte de l’enginyer Berge de la TMB. Primer es va fer l’edifici dels passatgers i més tard les cotxeres. La coberta metàl·lica no es va arribar a instal·lar si bé finalment es va cobrir l’andana principal amb una marquesina ja pels anys 1900.
 |
| Façana principal de l'estació de viatgers. Any 1901. |
 |
| Davant de l'edifici principal es va construir la cotxera. Els edificis blancs del fons són del Presidi del Port. Postal de 1904. |
 |
| Nombrós grup de ferroviaris que treballaven a l'estació de Tarragona amb les eines pròpies del seu ofici. Any 1905 |
NORTE I MZA
Degut a la fusió i absorció de les petites companyies a principis del segle XX totes les instal·lacions ferroviàries de Tarragona van quedar en mans de dues companyies. Caminos de Hierro del Norte de España (Norte) tenia les línies de Lleida i València i el Ferrocarril de Madrid a Zaragoza y Alicante (MZA) operava la línea de Barcelona.
La companyia Norte va arribar a un acord amb MZA. A partir de l’any 1905, els trens procedents de Lleida arribaven fins a l’estació de la platja del Miracle. Per acollir els combois es van adaptar unes vies a l’andana lateral de l’estació que mirava al port. També s’hi va instal·lar un petit pont giratori on podien girar les locomotores i els vagons.
La petita estació dels trens de Reus i Lleida de la plaça dels Carros es va
tancar i enderrocar.
 |
| Esquema de vies de l'estació de Tarragona. Any 1910. |
MZA gestionava l’estació de passatgers i disposava d’un feix de vies a la platja del Miracle per a l’estacionament de vagons de càrrega.També hi havia un petit dipòsit de màquines amb un pont giratori al costat de la via en direcció a Barcelona. Aquestes instal.lacions es van mantenir fins els anys 1950.
 |
| Feix de vies amb vagons de mercaderies a la platja del Miracle. Postal editada el 1912 |
 |
| Reserva de màquines i dipòsit del Miracle amb el pont giratori. Any 1930. |
Els passatgers de Norte procedents de València o Reus i Lleida usaven també l’estació de passatgers tot i que hi havia queixes continues ja que els passatgers havien de transbordar de trens per seguir viatge fins a Barcelona. Els passatgers de Reus i Lleida sovint havien d’estar a la intempèrie ja que les andanes laterals no disposaven de cap marquesina ni aixopluc.
Norte tenia la concessió per operar amb els seus trens a les vies dels diferents molls del port. També utilitzava una àmplia franja del moll de Costa on se situava el feix de vies de l’antiga estació de Reus. Allí solia haver-hi estacionats un gran nombre de vagons de càrrega.
 |
| Vista del moll de Llevant amb una locomotora de vapor fent maniobres en primer terme. La foto de Raymond és molt posterior, any 1959. |
JUNTA D’OBRES DEL PORT
Precisament el fet de compartir espais entre el port i les companyies ferroviàries va ser font de multitud de polèmiques i problemes.
Les companyies sol.licitaven sovint ajuts a l’Estat, en forma de subvencions i de cessió de terrenys d’ús públic incloent els reservats per al port.
La Junta d'Obres del Port (JOP) argumentava que el traçat de les línies havia creat una barrera entre els molls i la ciutat que dificultava el pas de les mercaderies i, sobretot, per les carregues de materials i els magatzems situats a la Pedrera. La JOP havia instal.lat una petita línia de vies per traslladar la pedra que s'extreia de la pedrera que creuava les vies de les línies ferroviàries Només hi havia dos passos a nivell: el de la plaça dels Carros i el que baixava a la platja del Miracle.
 |
| Pedrera d'on s'extreia la pedra per ampliar els molls del port. Bona part dels obrers eren presos. Cap el any 1900. |
 |
| Tren procedent dels port en direcció a la Pedrera travessant les vies i la plaça dels Carros, llavors d'Olozaga. Postal editada per Andreu Toldrà cap el 1910. |
A més la JOP es queixava de que havia fet un gran esforç per guanyar terrenys al mar al moll de Costa destinats a les operacions portuàries i magatzems que la companyia Norte volia ocupar.
 |
| L'obra del moll de Costa ja estava acabada. Al fons les vies usades per la companyia Norte. Cap el 1900. |
 |
| El moll de Costa ocupat per les mercaderies i els magatzems del port. Foto Chinchilla cap el 1910. |
Per la seva banda, MZA havia aconseguit la cessió dels terrenys de l’antic Penal que hi havia davant de l’estació, tocant a la platja l’any 1917. La companyia va esperar un anys a utilizar-la a causa d’una certa oposició del port i ciutadana a l’ocupació.
L’ESTACIÓ CENTRAL
Per superar aquests problemes, l’enginyer del port Saturnino Bellido havia projectat els anys 1880 traslladar totes les línies ferroviàries cap a l’interior. El projecte es completava amb la construcció d’una nova Estació Central cap a l’altra part de la ciutat, aproximadament on ara hi ha la plaça Imperial Tarraco i l’Avinguda de Roma. D’aquesta manera s’alliberava tota la façana marítima i s’unia totalment el port i la ciutat.
Aquest projecte va ser reiteradament exposat pel port i refusat per les companyies ferroviàries. Durant els anys 1920,el projecte de Saturnino Bellido va rebre un cert recolzament ciutadà que es va traduir en una Comissió Gestora que va tractar d’influir en el govern de Madrid. Es va arribar a redactar una proposta formal per al Ministerio de Fomento l’any 1929, però la caiguda del govern de Primo de Ribera i els esdeveniments polítics d’aquells anys van fer naufragar el projecte.
Molts anys més tard, ja en el segle XXI, la ciutat va tornar a parlar d’alliberar la façana marítima amb un resultat similar.
 |
| Projecte impulsat pel Port per desviar les línies ferroviàries cap a l'interior i construir una nova estació. Elaborat per Saturnino Bellido cap el 1880. |
CLASSIFICACIÓ
L’any 1924, és posà en marxa l’estació de Classificació de mercaderies de Tarragona compartida per les empreses MZA i Norte. Aquesta estació servia d’enllaç entre les línies de València , Lleida i Madrid i els tràfics procedents del port de Tarragona. Norte havia tingut una estació de mercaderies prop de la Pineda
Disposava d’un gran dipòsit de locomotores i un pont giratori de grans dimensions a més d’un taller de reparació i manteniment de les màquines de vapor i vagons i que va substituir les cotxeres que hi havia davant de l’edifici de passatgers de la platja del Miracle.
 | |
| Dipòsit de locomotores situada entre les vies de Reus i València creat per Norte i MZA. La fotografia és dels anys 1950. | |
 |
| Antic edifici de la zona de classificació amb un gran feix de vies per a composicions de vagons de mercaderies. En primer pla, dues locomotores de vapor. Any 1951 |
Més informació sobre aquesta instal.lació:
Després de la guerra, l'estat va nacionalitzar totes les companyies ferroviàries i va crear la Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles RENFE.
Segona part de l'article:
L'ESTACIÓ DE TARRAGONA (II): RENFE
WEBGRAFIA
Tren.cat
Tarragona antiga
Ferropedia
Trenscat.cat
BIBLIOGRAFIA
Diario Mercantil de Tarragona. Hemeroteca Municipal de Tarragona
Diario de Tarragona. Hemeroteca Municipal de Tarragona
Tarragona Siglo XIX. Antono Magriña. 1904
Història del Camp de Tarragona. Volum I El Tarragonès. DDAA. 1989
El Crecimiento de Tarragona en el siglo XIX. Jaume Areste Bagés. 1981
La ciutat de Tarragona a l’època d la dictadura de Primo de Rivera: Aspectes de la vida Urbana. Carme Gómez. 1994
Fototeca de l’Arxiu del Port de Tarragona
Tarragona La imatge i el temps. DDAA 1990
150 Anys del Ferrocarril de Tarragona a Martorell. DDAA 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada