LÍNIA TARRAGONA-REUS-LLEIDA

 

El ferrocarril de Reus a Tarragona va ser la primera línia fèrria de les nostres comarques.

La raó principal per emprendre la seva construcció va ser donar sortida als productes del Camp de Tarragona i les Terres de Lleida a través del port de Tarragona.

 

ABANS DEL FERROCARRIL

A mitjans del segle XIX, i malgrat la construcción de noves carreteres,  el transport terrestre es continuava realitzant amb vehicles lents i de poca capacitat. Una diligència trigava un mínim de vuit a dotze hores per portar quinze viatgers de Tarragona a Barcelona, i calia canviar quatre o cinc vegades les cavalleries.

Un carro carregat podría trigar dos o tres vegades  més. De fet, el transport de mercaderies entre les ciutats de la costa estaba encomanat majoritàriament als vaixells de cabotatge que podien trasladar una major quantitat de bens en menys temps.

Tot aquest món va canviar amb l’arribada del ferrocarril.

Diligència que anava d'Alcoi a Alacant a finals dels segle XIX

EL FERROCARRIL  REUS-TARRAGONA

Des de principis del segle XIX,  Reus  era un centre comercialitzador de productes agrícoles i començava a tenir  una indústria tèxtil important. La necessitat de moure els productes, especialment a través de la via marítima va impulsar diferents projectes. Possiblement el més agosarat va ser  l’intent  de fer un canal navegable des de la platja de Salou fins a Reus que no va reeixir tot i que es van iniciar les obres.

En canvi el que si tirava endavant era la construcció del port de Tarragona que s’havia iniciat a finals del segle XVIII. A partir de 1845 Les obres dirigides per l’enginyer Víctor Martí  van avançar decididament. Es  va canalitzar la desembocadura del riu Francolí, s’ampliava el moll de Llevant i s’iniciava el moll de Costa.

La Junta del Port havia acabat la carretera entre Tarragona i Reus lliure de peatge per facilitar-ne l’arribada de mercaderies, però calia donar un pas més: una línia fèrria.

Vista del moll de Llevant on hi ha diversos vaixells de vela. En primer pla es veuen les vies que s'usaven per traslladar les pedres des de la pedrera al moll per les obres. Anys 1870

Pont sobre el Francolí de la carretera de Tarragona a Reus, travessat per un carro de traginer. Anys 1910

A  Europa s’estenien les línies de ferrocarril. Era un nou tipus de transport que estava demostrant una gran capacitat i eficàcia. A Catalunya  ja funcionava el ferrocarril Barcelona-Mataró amb força èxit.

Tot plegat va motivar un grup d’empresaris reusencs a  impulsar la creació d’un ferrocarril que unís Reus amb el port de Tarragona. El capital necessari per endegar el projecte es va trobar majoritàriament a França,  a la banca Rabel et Cia a partir de l’emissió d’accions i obligacions.

Les intencions dels promotors es recollien a la Gaceta de los Caminos de Hierro (4/5/1856) que tractava d’animar als futurs inversors. Els rails i les locomotores es comprarien  a Anglaterra. Afegint  la fusta, els jornals, les esplanacions i les expropiacions, l’empresa tenia  un pressupost de 720.000 rals per quilòmetre el que donava un pressupost total de 9.720.000 rals.

A partir de les dades de 1851, s’havia calculat el transport  d’unes 70.000 tones de mercaderies que es preveía que augmentarien encara més. A les mercaderies  s’afegirien els guany obtinguts del moviment de viatgers. Tot plegat assegurava els beneficis als possibles inversors.

 

Plànol de les dues alternatives plantejades per al ferrocarril: a baix la directa i a dalt la que passava per Vila-seca que va ser l'escollida.

Locomotora construïda per Sharp&Stewart, contemporània de les primeres màquines adquirides pel ferrocarril Reus-Tarragona. La fotografia és molt posterior però la composició podria ser molt similar als primers trens.

El ferrocarril Reus-Tarragona va començar a funcionar el setembre de 1856 amb només tres estacions: Reus, Vila-seca i Tarragona. L’estació de la Canonja va ser edificada  més tard, l’any 1911.

La crònica de la inauguració que en va fer un diari de l’època, el Diario Mercantil,  descriu molt gràficament  l’expectació creada pel tren.

“Serian poco más de la una cuando dio principio la ceremonia de la bendición de las locornotoras y la instalación provisional, en medio del regocijo que por  doquier reinaba. En seguida partió el tren compuesto de dos magníficos  coches de primera clase, tres de segunda i uno de tercera, mientras que la charanga del Regimiento  de cazadores de Arapiles, que ocupaba los primeros coches del tren, hacia resonar sus armónicos sonidos acompañados de los silbidos de las dos locomotoras, que una arrastraba el tren y la otra marchaba de vanguardia. (…)

Tanto en Reus como en Villaseca, el tren fué recibido con marcadas muestras de alegría que revelaban los semblantes del  gran número de vecinos que en ambas poblaciones se veían reunidos.”

 

Viatgers pujant al tren de migdia cap a Reus. La foto està presa a l'estació del carrer de Mar. Anys 1890

Estació de Vila-seca. La foto està presa l'any 1913

Estació termini de la línia Tarragona-Reus.. Va funcionar des dels anys 1850 fins el 1967. Foto Francesc Rivera realitzada l'any 1955

Els horaris d’aquell hivern corresponien a cinc trens en cada sentit amb una durada de mitja hora de Tarragona a Reus

Tgna-Reus	Matí			Tarda
Tarragona	7:30	9:30	12:00	3:30	5:30
Vila-seca	7:48	9:48	12:18	3:48	5:48
Reus	8:00	10:00	12:30	4:00	6:00

 

Reus-Tgna	Matí			Tarda
Reus	6:30	8:30	11:00	2:30	4:30
Vila-seca	6:42	8:42	11:12	2:42	4:42
Tarragona	7:00	9:00	11:30	3:00	5:00

 Els primers anys,  l’explotació de la línia va ser molt favorable, especialment pel que fa al transport de passatgers. El primer any de servei va registrar un total de 251.551 usuaris amb una mitjana de 692 passatgers diaris.

 

FERROCARRIL DE TARRAGONA A LLEIDA

Ben aviat  es va plantejar la necessitat d’ampliar el recorregut cap a l’interior fins a Montblanc i Lleida. El traçat del nou ferrocarril va ser molt problemàtic ja que es plantejaven dos itineraris: perllongar la línia des de  Reus cap a Montblanc o bé fer un nou traçat des de Tarragona cap a Valls i Lleida.

Diferents  grups financers  lideraven cada un dels projectes, però finalment va ser la Compañia General de Crédito de España,  amb seu a Madrid ,qui va aconseguir la concessió del nou ferrocarril  des de Reus a Montblanc al temps que adquiria el ferrocarril de Reus a Tarragona. Les obres es van tirar endavant a través de dues companyies que finalment es van fusionar en la nova Compañia del Ferrocarril de Lérida a Reus y Tarragona. L’empresa constructora, que també havia estat impulsora del projecte, va ser la Sociedad Borràs, Canals i Cia de Reus.

El 1863 les vies arribaven a Montblanc, el 1865 a l’Espluga del Francolí i Vimbodí, el 1874 a les Borges Blanques i finalment el 1879 es completava el traçat fins a Lleida. Gairebé van ser vint anys d’obres, segurament degut a l’escassa capacitat financera de la companyia, fet que va estar a punt de fer-li perdre la concessió de la línia.  L’orografia del terreny va obligar a realitzar obres com el túnel de Tarrés a Vinaixa i diversos ponts entre els que destaquen els ponts sobre el riu Francolí a la Riba i Picamoixons.

Pont sobre el riu Francolí a la sortida de Tarragona. Foto presa l'any 1916

 

Estació de la Selva l'any 1915

Pont sobre el Francolí a la Riba. La foto és molt posterior, dels anys 1960

Pont sobre el Francolí a Picamoixons. Les voladures que es van fer en la seva construcció van despertar una gran expectació. La foto és del 1910

A mesura que s’anaven completant els trams, s’iniciaven els serveis de passatgers. Quan el tren va arribar  a les Borges Blanques es podia seguir el viatge en un  carruatge que recollia el passatge a l’estació  i arribava fins a Lleida

L’any 1880, acabada la línia fins a Lleida, circulaven quatre trens entre Tarragona i  Reus,  dos dels quals continuaven fins a Lleida en cada sentit. A més dels trens diaris s’organitzaven sovint trens especials amb motiu de festes o celebracions importants.

L’estació de Reus continuava sent termini per a les circulacions provinents de Tarragona o de Lleida, la qual cosa obligava a un canvi de sentit de la marxa i per tant el canvi de la màquina que remolcava el comboi.

Estació de les Borges Blanques. Foto realitzada l'any 1908

 

Postal acolorida de l'estació de Lleida. Anys més tard es va construir un nou edifici. La foto és de l'any 1912

MATERIAL RODANT

Les companyies que van gestionar la línia de Tarragona a Reus i Lleida tenien poca capacitat econòmica i per tant van equipar el parc motor amb locomotores poc costoses, sovint amb material d’ocasió, de “fons de calaix”. Les primeres màquines  eren de procedència anglesa però també se’n compraren a França i Alemanya. En total  circularen vint-i-cinc  locomotores diferents amb dos o tres eixos motrius .

Locomotora de vapor que va ser del ffcc Lleida-Reus-Tarragona num. 20, després va passar a Norte amb el número 1396. Construïda a Alemanya per Egestorff el 1882. Anys 1900

 En una altra entrada d’aquest blog trobareu força informació sobre el parc motor de la companyia.

Vapor a Tarragona: segle XIX 

 

NORTE ABSORBEIX LA LÍNIA

 

Mapa elaborat per J. Font

La companyia va arrossegar sempre  força problemes econòmiques fins que l’any 1884 va ser absorbida per una de les empreses ferroviàries més grans de l’època:  la Compañia de los Caminos de Hierro del Norte de España, coneguda per Norte,  que volia expandir-se a Catalunya i que anys més tard  adquiriria la línia d’Almansa a València i Tarragona.

 La línia Tarragona-Reus-Lleida va funcionar durant tot el primer terç del segle XX com un ferrocarril més aviat secundari, lluny dels grans trànsits de mercaderies i passatgers que tenien les línies de Barcelona a Madrid o la línia de la costa València-Barcelona-França. 

 

 

 

 

 

L’any 1902 sortien quatre trens diaris des de Tarragona cap a Reus, dos continuaven fins a Lleida i un fins a Vimbodí. El trajecte durava tres hores i quaranta minuts incloent els quinze o vint minuts que s’invertien a Reus en el canvi de sentit.

Estacions principals	Correu 1a-2a-3a	Mixte 1a-2a-3a	Mixte 1a-2a-3a	Mercad.  2a-3a
Tarragona	7.45	17.08	20.00	12.22
Reus	8.15-8.29	17.46-18.05	20.38	13.00-13.45
Vimbodí	10.06	20.10	-----	17.37
Lleida	11.25	21.57	-----	----

 

Tren de passatgers arribant a l'estació de l'Espluga del Francolí. Any 1915

L'any 1911 es va construir l'estació de la Canonja que va seguir en servei fins els anys 1980. La foto és de 1913

 

Locomotora de vapor 230 girant al pont giratori de l'estació Reus Avenida. Foto de F. Llauradó de l'any 1963

 RENFE

L’any 1941,  el govern de l’Estat va decidir fusionar totes les empreses que gestionaven les línies en ample ibèric constituint la Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles, la RENFE. Els anys de la postguerra van ser difícils per a la xarxa ferroviària. D’una banda havia estat molt malmesa durant la guerra i de l’altra el país estava aïllat de la resta d’Europa.

Una de les darreres locomotores de vapor que van circular per la línia. Garrat 282 F 0421 a Montblanc. Any 1965

A partir dels anys 1950, Renfe va impulsar la modernització i racionalització de la xarxa ferroviària, la qual cosa va tenir una influència determinant per a la línia Tarragona-Reus-Lleida.

Es van  modificar alguns  traçats com el de les vies a Reus on es va unificar el traçat de la línia que anava cap a Mora i el que anava cap a Lleida. El 1967 va desaparèixer l’estació de Norte, Reus Avenida,  i totes les circulacions es van concentrar en la que havia estat l’estació de MZA , al passeig Mata. L’antic edifici de passatgers es va enderrocar i se’n va construir un de nou el 1973.  

Nou edifici de l'estació de Reus al Passeig Mata construït el 1973. La foto està presa l'any 2012 per Bernat Borràs.

  A tota la línia es van renovar les vies i es van reforçar els ponts sempre en via única.  El tram Tarragona-Reus s’havia electrificat l’any 1957 i durant els anys 60 es va electrificar tot el recorregut fins a Lleida. L’electrificació va permetre substituir les velles locomotores de vapor i els automotors dièsel per màquines i unitats elèctriques i, en definitiva, la modernització de tot el material ferroviari. 

Inauguració de l'electrificació del tram Tarragona-Reus. Foto presa per F. Rivera l'any 1957

 

Es van reforçar els ponts de la línia per a permetre el pas de trens més pesants. Talgo circulant al pont de Picamoixons. Foto Bernat Borràs

Els trens de llarga distància cap a Madrid que sempre havien circulat per la línia de Mora van començar a utilitzar la línia que des de Reus anava cap a Lleida. Les noves circulacions entre Barcelona i Madrid seguien dos trajectes paral-lels:  el Barcelona-Tarragona-Reus- Lleida i els que circulaven des de Barcelona-Roda-Valls i Lleida. L’estació de Plana-Picamoixons era el punt d’unió d’ambdós  recorreguts.  

L'estació Plana Picamoixons és l'enllaç entre les línies procedents de Reus i de Roda. Foto Bernat Borràs any 2006

L’any 1984 eren vuit les circulacions diàries entre Tarragona i Lleida de les quals cinc eren trens de llarga distància amb destinació a  Saragossa, Madrid, Bilbao i Gijón. Aquestes noves circulacions, directes, van reduir el temps de trajecte en una hora i quart, mentre que els tramvies o semidirectes, amb parada a totes les estacions, feien el trajecte en una hora i tres quarts.

Estacions principals	Semid.	Electr.	Ràpid	Semid.	Electr.	Tram.	Semid.	Tram.
Tarragona	6.45	8.37	9.31	12.50	13.31	13.55	17.18	20.47
Reus	7.02	8.51	9.45	13.06	13.45	14.12	17.35	21.04
Plana	7.23*	l	l	13.27	l	14.33*	17.56*	21.25
Montblanc	7.44	l	10.22	13.33	l	15.02	18.21	21.39
Lleida	8.35	9.53	11.00	14.30	14.45	15.52	19.01	22.33
Destinació	Sarag.	Gijón	Madrid	---	Bilbao	---	Sarag.	---

*Enllaçava amb un tren procedent de Barcelona i Valls

L’any 1989, es va  construir la raqueta  de Reus que va donar continuïtat a les circulacions de Tarragona a Lleida ja que no havien de  fer el canvi de sentit de la marxa a Reus.

Esquema elaborat per Adrià Pàmies amb la descripció gràfica de la utilitat de la "raqueta" de Reus.

 Els anys 80 i 90  ha estat, amb molta diferència,  l`època en la qual els habitants del Camp de Tarragona han tingut un accés més fàcil als serveis de llarga distància  ja que els expressos, talgos i electrotrens cap el centre i el nord d’Espanya circulaven amb molta freqüència i tenien parada a les principals ciutats.

 

LA LÍNIA I L’ALTA VELOCITAT

La construcció de les noves línies d’alta velocitat han trastocat tot el sistema.  L’alta velocitat ha reduït notablement el temps de recorregut de les composicions ferroviàries entre Barcelona i Madrid, però han desaparegut totes les circulacions de llarga distància que passaven per Tarragona, Reus o Valls. Els trens de llarg recorregut circulen per una única estació, la del Camp de Tarragona situada a La Secuita-Perafort, lluny de totes les ciutats.

L’antiga línia de Lleida a Reus i Tarragona ha tornat a ser una línia secundària amb molt poques circulacions diàries. La recorren  dos serveis de rodalies: la R13 Barcelona-Valls-Lleida amb dues circulacions en cada sentit  i la R14 Barceloa-Tarragona-Reus-Lleida amb tres circulacions per sentit. Els temps de trajectes s’han mantingut en una hora i tres quarts per als trens que paren a totes les estacions.

Estacions principals	15405	15151	15407	15043	15041	15045
Tarragona	8.00	l	12.30	13.08	15.11	18.00
Reus	8.15	l	12.45	13.26	15.31	18.18
Plana	8.34	8.51	13.04	13.47	15.55	18.49
Montblanc	---	9.07	---	14.01	16.00	19.00
Lleida	---	9.56	---	14.55	16.50	19.55

 

Una unitat 470 de la línia R14 Barcelona-Tarragona-Lleida a l'estació d'Alcover. Foto Bernat Borràs 2004

Dues unitats 470 de la línia R13 Barcelona-Valls-Lleida a l'estació de Valls. Foto Bernat Borràs any 2006

 

Tren de contenidors a Vilavert. Any 2017

Els darrers anys, la línia es usada cada cop més  per al transport de mercaderies entre els ports de Tarragona i Barcelona i el centre d’Espanya.

Des de 2014, es va establir la nova línia RT1 del servei de Rodalies del Camp de Tarragona que fa el trajecte Tarragona-Reus amb un total de vuit serveis en cada sentit.

Unitat 448 de la línia de rodalies RT! Tarragona-Reus a l'antiga andana dels trens de Reus i Lleida de l'estació de Tarragona. Foto Bernat Borràs any 2014

 

WEBGRAFIA

Spanish Railway

Ferropèdia

Trenscat.cat

Tren.cat

 

BIBLIOGRAFIA

Diario Mercantil de Tarragona. Hemeroteca Municipal de Tarragona

Diario de Tarragona. Hemeroteca Municipal de Tarragona

Tarragona Siglo XIX. Antono Magriña. 1904

Història del Camp de Tarragona. Volum I El Tarragonès. DDAA. 1989

El Crecimiento de Tarragona en el siglo XIX. Jaume Areste Bagés. 1981

Trens i estacions de Catalunya. Antoni Nebot. 2017