L’arribada del ferrocarril va canviar totalment la manera de viatjar i va afavorir els moviments de la població.
Els cotxes de passatgers es van fer cada cop més grans, més còmodes i més segurs.
EL TRANSPORT TERRESTRE
Fins al segle XIX, el transport terrestre de persones i mercaderies estava lligat a l’ús d’animals. Depenen de les infraestructures de cada territori i de la seva orografia, s’ usaven rècules de mules o carros per transportar tot tipus de productes. Per a la mobilitat de les persones s’usaven cavalleries i carruatges diversos, des de la humil tartana a les diligències mogudes per una colla d’animals, normalment mules i matxos. Els més rics,és clar, disposaven de cotxes particulars.
Carros i vagons convivint al moll de Llevant del port de Tarragona cap el 1900. |
El tarragoní Antoni de Magriñà ens explica que, cap l’any 1850, hi havia a Tarragona dues empreses de diligències que necessitaven entre vuit i dotze hores per arribar a Barcelona. Cada carruatge portava fins a nou animals que es canviaven cada vint o trenta quilòmetres. Cap a Tortosa i València hi havia un correu que sortia de Barcelona. Per anar a Reus hi havia un cotxe tirat per dos a tres animals i a Valls un “ordinari”.
Els viatges en diligència eren lents i molt incòmodes. Les grans diligències estaven dividides en compartiments i solien portar viatgers al sostre, molt menys protegits de la meteorologia. Els preus eren diferents pera a cada categoria però per regla general eren força cars. De fet, en aquella època molta gent no es movia mai de la seva població.
Diligència que anava de Ripoll a Puigcerdà de la companyia La Ceretana abans de la inauguració del ferrocarril. Cap el 1915 |
ELS PRIMERS TRENS
Els primers trens estaven formats per petites locomotores de vapor i cotxes de passatgers que estaven classificats en categories: 1a, 2a o 3a amb tarifes diferenciades però molt més assequibles que les antigues diligències.
Aquest primers cotxes de passatgers tenien sis o set metres de llarg i anaven muntats sobre dos eixos. L’interior estava organitzat de diferents maneres. Els cotxes de més categoria, normalment de 1a o 2a, estaven dividits en compartiments que disposaven de bancs encoixinats. Cada compartiment tenia la seva porta a l’exterior i duien un estrep tot al llarg del cotxe per facilitar la pujada i la baixada.
Un altre model més senzill, normalment de 3a, disposava de seients de
fusta en un espai únic. S’hi accedia per
portes laterals o bé amb portes situades al principi i al final del vagó que s’obrien
a un balconet amb escales per pujar-hi des de les andanes.
Cotxes de viatgers amb portes laterals i estreps per pujar i baixar. El tren és a l'estació de la plaça dels Carros a punt de sortir cap a Reus. Cap el 1890 |
Curiós cotxe de passatgers de 3a amb imperial al sostre de la companyia AVT que només va circular a les rodalies de València. Any 1891. |
Tren de passatgers en direcció a Tortosa i València passant pel pont sobre el riu Francolí. Cap el 1895. |
COTXES AMB BOGIS
Els bogis (carretons amb dos eixos) permetien allargar notablement la mida dels cotxes de passatgers fins a dotze o tretze metres. La primera companyia que els va utilitzar va ser el Ferrocarril de Valls a Vilanova y Barcelona dirigida pel vilanoví Francesc Gumà. Els seus cotxes fabricats a Estats Units representaven un salt qualitatiu força important. Disposaven de balcons d’accés al principi i al final del vagó i un llarg passadís central.
Locomotora i cotxes de passatgers fabricats als Estats Units que havien estat de la companyia del Ferrocarril de Valls a Barcelona. Any 1898. | |
Cotxe de passatgers de 3a classe fabricat als Estats Units per encàrrec del Ferrocarril de Valls a Barcelona. Any 1881. |
Interior d'un dels cotxes de la companyia VVB amb els bancs i el passadís central. Foto J. Torrent cap l'any 1880. |
Aquest nou tipus de cotxe es va estendre a
principis del segle XX a les grans companyies que operaven a Catalunya, Norte i MZA, que els
van començar a utilitzar àmpliament en les seves línies. La majoria estaven construït per empreses espanyoles: Material, Auxiliar, Carde i Escoriaza, CAF.
Bàsicament es van construir dos tipus de vagons segons la seva destinació. Els cotxes per a línies de rodalies que gestionava MZA des de Barcelona a les diferents ciutats catalanes: Tarragona, Reus, Valls, Lleida, Figueres, Girona, Vic. Normalment tenien de passadís central amb bancs a banda i banda.
Tren de rodalies procedent de Tarragona amb una locomotora tènder i vagons amb bogis a l'estació del Vendrell. Cap el 1920. |
Al principi la il·luminació dels vagons consistia en llums d’oli . A finals de segle, es va generalitzar l’ús de
llums de gas que requerien d’un petit dipòsit en cada cotxe. La llum elèctrica no es va introduir fins a
principis del segle XX.
Interior d'un cotxe de 3a classe d'MZA amb il.luminació de gas. Cap el 1920 |
Cotxe de passatgers MZA CW de 3a classe de rodalies. La foto està realitzada cap el 1920. |
L’altra tipus de cotxes eren els destinats a expressos de llarg recorregut de 1a i 2a solien tenir un passadís lateral i compartiments separats. Els vagons de 3a eren evidentment molt més simples. Les companyies tenien també vagons especials, “de prestigi” amb saló, amb llits que s’afegien als trens de llarg recorregut. A la línia Barcelona Madrid es van començar a incorporar cotxes amb llit de la companyia Wagons Lits.
Cotxe de passatgers RENFE CC 428, ex MZA, de 3a classe per llarga distància. Cap el 1930. |
Cotxe de passatgers MZA ASW 241 amb llits per llarga distància. Cap el 1930 |
Interior del cotxe-saló equipat de MZA, ex VVB. S'anomenava "Gumà" en honor de l'empresari de la VVB. Cap el 1890. |
Els cotxes més antics de dos eixos van quedar relegats a serveis en les línies secundàries.
Aquesta diferenciació va ser l’origen d’una forta polèmica que hi hagué entre els usuaris de Tarragona i de Reus, ja que els reusencs podien viatjar en els més còmodes vagons dels expressos i correus que venien de Madrid, mentre que els tarragonins s’havien de conformar amb cotxes més antics ja que els expressos no passaven per la ciutat.
Visió satírica però molt detallada dels "expressos" que anaven a Reus amb vagons de bogis i els "mixtos" cap a Tarragona amb vagons antics de dos eixos. Publicat al Diario de Tarragona del 10/7/1927. |
La seguretat per als viatgers va millorar amb l’obligatorietat dels frens automàtics en cada vagó que funcionaven amb un sistema de buit. En principi, aquesta mesura tan sols es va aplicar als trens que circulaven a més de 60 km/h ja que les companyies es resistien a fer la inversió necessària.
RENFE
Acabada la guerra, es va constituir la Red Nacional de Ferrocarriles Españoles RENFE que va absorbir totes les companyies d’ample de via ibèric. Els cotxes de passatgers de la nova empresa eren els procedents de les diferents companyies, es a dir, una variada col·lecció de vagons d’orígens i característiques molt diverses.
Cotxe de passatgers RENFE, procedent d'MZA, de 1a classe amb departaments per llarga distància a l'estació de França. Cap el 1945. |
A partir de l’any 1945 es comencen a construir nous vagons de passatgers fabricats a Espanya. Els cotxes de les sèries 5000 i 6000 tenien vint metres de llarg, el bastidor anava sobre dos bogis i l’estructura era completament metàl·lica reforçada en els dos testers per millorar la resistència en cas de col.lisió. S’accedia al vagó des de les quatre portes laterals situades als dos extrems. El passadís lateral permetia l’accés als set, vuit o nou compartiments de cada vagó, segons fossin de 1a, 2a o 3a. Aquesta distribució permetia un màxim de setanta-dos usuaris. Tots els cotxes disposaven de dos lavabos un en cada plataforma.
Cotxe de viatgers 2a classe sèrie 6000 a Casa Antúnez. Foto presa l'any 1987 per S. Mas. |
Locomotora elèctrica 276 remolcant l'exprés València Barcelona amb cotxes de passatgers 5000 o 6000 sortint de Tarragona. Any 1966 |
Aquest model bàsic es va mantenir en les diferents sèries de cotxes de passatgers de Renfe. La sèrie 8000 va ser la més nombrosa de totes, més de vuit-centes unitats construïdes entre 1961 i 1973. Van ser dissenyats a Alemanya on es van construir les primeres unitats, la resta es va fabricar per empreses espanyoles (CAF, MACOSA, Naval, Euskalduna). Eren cotxes de vint-i-sis metres de llargada que podien portar fins a noranta-sis viatgers en dotze departaments de 2a, la 3a ja no existia. Se’n van fer diverses sèries amb variants: 1a classe, 2a classe, vagons llitera, furgons, correus i restaurant.
Cotxes de passatgers Renfe 8000 sortint de l'estació de França. Cap l'any 1970. Foto Josep Massa. |
Cotxe de passatgers Renfe BBL 8100 sèrie 8000 preservat. Foto de B. Schueller feta l'any 2020. |
Gràcies a la seva funcionalitat, molts van ser reformats a finals dels anys 1980 per mantenir-los en servei. Van incorporar aire condicionat i van ser adaptats per circular a 160 km/h. La majoria dels reformats van ser desballestats o venuts a altres països quan encara estaven en bones condicions.
Cotxe lliteres Bc11x-11600, de fet és un 8000 reformat, amb decoració del trens nocturns Estrella. Cap l'any 1980 |
Les darreres sèries de cotxes de passatgers construïdes,
9000 i 10000, a partir dels anys 1980 també
podien circular a la velocitat de 160 km/h i disposaven d’aire condicionat.
Aquest nous cotxes van ser la base dels
nous serveis Estrella , nom comercial dels expressos nocturns, i els Arco, trens diürns, que van seguir circulant els anys 2000.
L’Estrella Costa Brava va ser el darrer servei de Renfe que utilitzava els
cotxes de passatgers fins que va ser suprimit l’any 2015.
Cotxe de passatgers Renfe sèrie 10000 en un tren Barcelona Gijon. Foto L. Renteria de l'any 1997. |
Tren nocturn Estrella a Galícia amb els vagons de passatgers a Sant Vicenç de Calders. Foto Bernat Borràs de l'any 2005. |
Actualment es difícil veure cotxes de passatgers en circulació, amb l'excepció dels trens turístics o en commemoracions especials. En els serveis comercials, els cotxes de passatgers han estat substituïts per altres tipus de vehicles. Actualment, els serveis de rodalies utilitzen automotors elèctrics i el serveis de llarga distància fan servir composicions Talgo o trens d’alta velocitat.
BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA
El ferrocarrils de la rodalia de Barcelona. L.Ubalde 2020
La ciutat de Tarragona a l’època de la dictadura de Primo de Rivera. C.Gómez 1994
Historia de los coches y furgones de los ferrocarriles españoles.
Ferropedia
Listadotren
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada