dissabte, 20 de març de 2021

FERROVIARIS 1940-1970


 

 

Durant els anys 1940 i 1950 L RENFE era una de les empreses grans de la ciutat. Són centenars les persones que hi van treballar en els mil i un oficis que feien possible la circulació dels trens.

 

 

Des de la seva constitució, RENFE va ser  una de les empreses amb més treballadors de la ciutat. L’ingrés a RENFE es feia des de les antigues companyies, ingressant directament o bé a través del servei militar ferroviari. Una bona proporció dels  ferroviaris procedien de diferents llocs de la geografia espanyola.

Els ferroviaris estaven dividits en diferents seccions: maquinistes i fogoners de tracció, personal de l’estació de moviment,  encarregats del manteniment de les vies i les comunicacions d’infraestructures, personal dels  tallers que reunia una gran quantitat d’oficis. A dalt dels trens els interventors controlaven els bitllets dels passatgers i els “jefes” de tren controlaven correu i paqueteria.

Molts d’aquests oficis han desaparegut i d’altres han canviat totalment. La seva feina s’ha centralitzat, informatitzat i mecanitzat de tal manera que en l’actualitat el nombre de treballadors del ferrocarril s’ha reduït molt.

Els ferroviaris estaven repartits en els diferents centres de treball que hi havia a la ciutat: la reserva de maquinistes del Miracle, l’estació, el port, classificació i els tallers.

Grup de ferroviaris davant d'una locomotora de vapor a Tarragona. Octubre del 1947. Pujada per Rafel Vidal.

 
Brigada de vies i obres treballant a la via. Cap el 1950.

     Brigada de vies i obres fent treballs de reparació a la via cap el 1950. Pujada per A. Leoz.

 
Cap d'estació donant indicant via lliure a l'estació d'Alcanar. Any 1951.

Grup de ferroviaris al dipòsit de Tarragona cap el 1950. Pujada per A. Marín.

Ferroviaris als tallers de les locomotores de vapor del dipòsit de Classificació.           Setembre de 1954. Pujada per Rafel Vidal.

Ferroviaris al taller de màquines cap el 1960. Pujada per A.Marín.


Ferroviaris a Classificació l'any 1957. Pujada per Montse Cuella.

Ferroviaris i visitants al dipòsit de màquines amb el bisbe Castan Lacoma. Any 1957 pujada per Montse Cuella.

Treballant a l'estació de Tarragona. Al fons el tren amb destinació a Lleida a la via 3. Any 1964  pujada per José Ema.

Ferroviaris i acompanyants en una visita del cardenal Arriba i Castro a les instal.lacions de Classificació. Any 1958 foto Canadell pujada per J. Barroso.


La “tirada” era un tren obrer que unia els centres de treball des de l’estació fins als tallers que estava format per material –locomotores i vagons- ja en desús per als serveis comercials. Algunes “relíquies” com la Tarraco i els  Renault van allargar la seva vida  uns quants anys més.

 L’empresa  tenia un economat propi i va construir un grup de quaranta-cinc vivendes per als ferroviaris al final de les instal·lacions de carrer de Mar que van ser ocupades des de 1952. El petit barri era conegut com les “cases de la Renfe”.

Tren obrer, la Tirada, remolcat per una locomotora de vapor  entre l'estació i el dipòsit de Classificació. Cap el 1960.

Ferroviaris a la Tirada a l'estació de Tarragona. Abril de 1964 pujada per Rafel Vidal.

La Tirada parada a l'estació de Tarragona. Estava formada per locomotores i cotxes de passatgers retirats del servei comercial. Març de 1967 foto de Jordi Ibañez.

Família ferroviària. Al fons el barri de les cases de la Renfe cap el 1955.
L'estudi de la llengua internacional esperanto tenia força tradició entre els ferroviaris des dels anys 1930. A Tarragona hi va haver un grup d'estudi i es va organitzar un Congrés d'esperantistes l'any 1974. 







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada