diumenge, 4 d’abril de 2021

EL CARRILET DE REUS A SALOU


El popular carrilet va transportar milers de reusencs fins a les platges de Salou durant gairebé cent anys. Va ser el primer ferrocarril de via estreta de les nostres comarques.

 

 

Els empresaris reusencs van tenir força interès des de finals del segle XVIIl  en establir una bona comunicació amb la platja de Salou per poder utilitzar-la com a port d’embarcament de  mercaderies. Però, la consolidació del port de Tarragona i la posterior construcció del ferrocarril de Reus a Tarragona va desviar la major part del comerç cap el port tarragoní i la platja de Salou va perdre gran part de la seva importància com a port comercial.

Projecte de canal.

 

Malgrat tot,  continuava viu el desig d’unir Reus i Salou amb algun mitjà de transport. Hi va haver diferents intents com la construcció d’un canal navegable des de la platja fins a la ciutat de Reus o la presentació de diversos projectes ferroviaris que no van reeixir. Finalment, a partir de 1883 es va concretar  el projecte d’un ferrocarril  entre les dues poblacions, amb la creació de  la Compañia Reusense de Tranvías en la qual van participar un bon nombre  de petits accionistes  de la ciutat. La llei de 1877 havia liberalitzat la creació de ferrocarrils de via estreta i el projecte va tirar endavant sota el nom popular de “carrilet” de Reus a Salou.

 

 

El 23 de juny de 1887 s’inaugurava el ferrocarril amb un recorregut de prop de  nou quilòmetres.  Deu anys més tard es va allargar el recorregut cap el centre de la ciutat  pel Raval de Robuster on funcionava com un tramvia. Aquest ramal es va tancar l’any 1920 ja que era incompatible amb el tràfic urbà. A Reus hi havia dues estacions  Palo Santo i Reus Mercaderies on hi havia les cotxeres i els serveis. Segurament es van utilitzar les edificacions qua havien acollit la primera estació del ferrocarril Tarragona-Reus lany 1856. Sortint de la ciutat feien diferents parades al barri Fortuny, Mas Calvó i les quatre carreteres de Vilaseca fins arribar a  Salou.

El 23 de juny de 1887 s'inaugurava el carrilet de Reus a Salou amb un gran èxit de públic.

Estació de Salou del carrilet Reus Salou a l'arribada del tren de Reus. Postal editada cap el 1900.

El carrilet circulant pels carrers de Reus. El primer vagó és la locomotora de vapor n1 "Reus" que estava "tunejada" com si fos un tramvia. Cap el 1900.

Esquema de tota la línia amb les estacions i les diferents parades que feia el carrilet.

Un automotor dièsel a punt de sortir cap a Salou des de l'estació termini de Palo Santo. La fotografia és de l'any 1974.

Un automotor circulant davant dels edificis de Reus Mercaderies on hi havia les cotxeres amb diverses màquines de vapor en desús. Foto Trevor Rowe cap el 1960.

 

El carrilet va tenir força èxit tant en el transport de passatgers com de mercaderies i enllaçava a Salou amb el ferrocarril de Tarragona a València.  El material rodant de via mètrica estava format, al principi , per diverses locomotores de vapor i petits cotxes de passatgers fabricat per l’empresa britànica Falcón Engines. Aquest material amb algunes noves incorporacions es va mantenir fins a la meitat dels anys 1950 quan es van adquirir dos automotors francesos dièsel  Billard i posteriorment un Ferrotrade.

 

Locomotora de vapor n 5 "Salou" del carrilet de Reus Salou remolcant un tren mixte de mercaderies i passatgers. Va ser construiïa per la companyia anglesa Falcon Engines el 1888. Foto L.G. Marshall de l'any 1957.


 
Locomotora de vapor n 4 "Les Planes" construïda l'any 1899 i cotxes de passatgers originals del carrilet Reus Salou. Postal Cuyàs editada cap el 1955.

Estrena dels automotors dièsel construïts per l'empresa francesa Ferrotrade a partir de l'any 1957. Foto Niepce de l'any 1958.

Automotor dièsel Billad remolcant dos cotxes de passatgers construïts per la mateixa companyia l'any 1932. Foto Escudé feta cap el 1960.

El més modern automotor dièsel del carrilet construït per la francesa Ferrotrade amb motor Pegaso . Foto Jordi  Ibañez de l'any 1966.

Durant els anys 1960 el transport de passatger cap les platges de Salou va augmentar significativament i va arribar als 850.000 viatgers anuals l’any 1968. Durant l’estiu sortien fins a setze combois diaris cap a Salou, en canvi, el transport de  mercaderies pràcticament va desaparèixer. 

La competència del transport per carretera  es va fer notar i va acabar amb l’existència del carrilet. El seu final va arribar  quan l’empresa d’autobusos Hispania , que feia el servei Reus Salou  per carretera, va adquirir la companyia que es va tancar provisionalment el mes de novembre de l’any 1975  i ja no es va tornar a obrir. 

Un automotor Billard remolcant els petits vagons del carrilet. Durant els mesos d'estiu es feien aquests combois. Foto presa cap el 1960.

 
Una llarga composició del carrilet  plena de gom a gom anant cap a Salou cap l'any 1950.

 

Típica imatge estival del carrilet. Foto feta cap l'any 1970.

Automotor dièsel Ferrotrade amb una aparença molt semblant a la d'un autobús circulant en proves per la via al costat de la carretera de Salou. Febrer de 1966.

El carrilet creuant la zona urbana. El seu pas era regulat per la guàrdia urbana. Foto dels darrers anys de circulació cap el 1970.

La popularitat del carrilet s’ha fet  evident amb la preservació de varies locomotores de vapor i cotxes de passatgers que havien circulat durant els gairebé cent anys de vida del ferrocarril Reus Salou.

 

Locomotora de vapor n3 "Prim" i cotxe de passatgers original del carrilet de Reus Salou preservats a Salou, davant de l'antiga estació.


MÉS INFORMACIÓ

125 ANYS DEL CARRILET REUS SALOU   

Publicat a Reus Digital per Andreu Pujol


 40 ANYS DE LA DESAPARICIÓ DEL CARRILET  

Publicat a Tren.cat per Andreu Pàmies

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada