Memòria ferroviària de Tarragona: EL FERROCARRIL DE LA VAL DE ZAFÁN

La línia de la Val de Zafán volia ser la sortida natural de l'Aragó a la Mediterrània. Partia de la Puebla de Híjar i havia d'acabar a Sant Carles de la Ràpita. El projecte no es va acabar i la línia només va arribar a Tortosa i es va tancar al cap de trenta anys.

Des de finals del segle XIX es veia la necessitat de donar sortida al productes del Baix Aragó a un port mediterrani, el més proper era el de Sant Carles de la Ràpita.

Després de moltes dificultats es va iniciar la construcció des de la Puebla de Híjar , on s’enllaçava amb la línia de Móra a Saragossa, fins a Alcanyís on es van construir el dipòsit de locomotores i els tallers de manteniment. El 1895 es posava en funcionament aquest tram, però no es va anar més enllà,

A partir d’aquí la construcció va continuar però d’una manera extremadament lenta ja que l’any 1930 només s’havia realitzat el tram Alcanyís- Vilajunquera i per l’altra costat Tortosa-Xerta.

Va ser durant la guerra civil que el bàndol franquista va impulsar la construcció d’un tram fins a Pinell de Brai per transportar tropes i material bèl·lic al front de l’Ebre.

Estació de la Puebla de Híjar on la línia enllaçava amb el ferrocarril de Saragossa. Cap el 1955.

Estació d'Alcanyís amb el dipòsit de màquines i serveis. Abril de 1966.

Estació de la Torre del Comte cap el 1955.

Estació del Pinell de Brai. Foto de Ferran Llauradó del 1951.

Acabada la guerra, es va continuar la construcció fins a Tortosa el 1942. Els treballs es van fer utilitzant els presoners republicans com a mà d’obra, en condicions molt dures, fet que en va portar molts a la mort. Malgrat que es van realitzar les obres d’explanació fins a Sant Carles, tal i com constava en el projecte original, l’obra mai es va acabar.

En conjunt, la línia tenia unes característiques especials ja que l’orografia del terreny obligava a circular per terrenys muntanyosos i força inestables. En els 128 quilòmetres de recorregut es van construir 45 túnels i diversos ponts. D’altra banda la major part de les estacions es van situar força allunyades de les poblacions, la qual cosa no va afavorir gens la seva utilització.

Estació de Prat del Comte on es pot apreciar la dificultat del traçat. Cap el 1955.

Pont sobre el riu Algars prop de Lledó al pas d'un tren de passatgers cap el 1950.

Estació de Xerta cap el 1955.

La línia Puebla de Híjar-Tortosa va ser gestionada directament per la RENFE Les circulacions eren molt escasses, així l’any 1954 tenia tres trens en cada sentit: un Onmibús amb 2a i 3a classe, un tren correo amb 1a i 3a i un semidirecto servit per un automotor de 2ª clase. El ferrocarril va funcionar només trenta anys ja que l’any 1973 es va clausurar la línia. L’excusa va ser l’enfonsament del túnel de Pinell de Brai però la veritable raó va ser la voluntat de tancar diverses línies ferroviàries que es consideraven deficitàries.

Horari de la línia entre Saragossa i Tortosa de l'any 1954.

Tren de passatgers baixant al costat del riu Ebre en direcció a Tortosa. Foto Ferran Llauradó del 1951.

Tren amb destinació a la Puebla de Híjar a l'estació de Tortosa. La locomotora de vapor és una 240 procedent del parc de l'antiga MZA. Cap el 1960.

Una locomotora de vapor 240 Mastodonte construïda el 1912 que va treballar fins els anys 70 preservada al Museu del Ferrocarril de Vilanova. Foto Albert Pallarès del 2013.

Un cop desmantellada la via, el seu traçat s’ha anat reconvertint en una Via Verda per a caminants, ciclistes i cavalls entre Aragó i Catalunya.